torna

Detall de la notícia

Imatge 4592836

Manacor ret homenatge a les víctimes del franquisme i del nazisme amb cinc pedres de la memòria

Quatre de les pedres de la memòria instal·lades recorden dones víctimes del franquisme, dues de les quals se sospita que podrien haver estat enterrades a Son Coletes

La Vicepresidència del Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, continua estenent la petjada de les pedres de la memòria dins el Projecte Stolpersteine, dirigit per l’artista alemany Gunter Demnig, que ja han arribat aquesta setmana a Artà, Sant Llorenç i Algaida.

Aquest dissabte s’han instal·lat a Manacor les pedres de la memòria platejades en homenatge a les dones víctimes del franquisme: Margalida Jaume Vanrell, Francesca Llull Font, Francesca Salas Llull i Gabriela Grimalt Sitjar. A totes elles s’ha sumat la pedra daurada dedicada a la memòria de Joan Amer Vadell, deportat a Dachau i assassinat el febrer del 1945.

L’acte de col·locació d’aquestes pedres ha comptat amb la presència de familiars i autoritats: el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; el batle de Manacor, Miquel Oliver, i el regidor d'Activitats i Serveis Generals, Carles Grimalt, així com els historiadors Antoni Tugores i Elena Rodríguez; la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver; Toni Puig, en representació del Comitè de Son Coletes, i Antònia Matamalas, de Dones de Llevant.

Son Coletes, a la memòria

Un acte al llarg del qual ha estat molt present la darrera campanya d’excavacions i exhumacions duta a terme al cementiri de Son Coletes els mesos de juliol i agost del 2020, dins el segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, que gestiona la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica. Fruit d’aquella intervenció es varen localitzar les restes de 18 víctimes de la repressió de la Guerra Civil, entre elles dues dones i, com a mínim, sis milicians de les tropes de Bayo, que varen desembarcar el 16 d’agost de 1936 a les costes del Llevant de Mallorca.

L’equip tècnic de l’empresa ATICS va activar posteriorment el protocol d’ADN, en el qual varen participar els familiars d’una seixantena de víctimes que se sospiten podrien estar enterrades a Son Coletes. Actualment s’està a l’espera dels resultats de les anàlisis genètiques que se duen a terme als laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, on l’ADN dels familiars es creua amb els resultats d’ADN de les restes òssies localitzades.

El tercer Pla de Fosses del Govern, que ha iniciat la seva tramitació i s’executarà entre els anys 2021-2022, inclou una nova intervenció en el cementiri de Son Coletes per continuar la recerca de més víctimes.

Homenatge a 97 víctimes

El projecte Pedres de la Memòria, impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica, ret homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme de les Illes Balears amb la instal·lació de 97 pedres de la memòria vinculades al Projecte Stolpersteine.

I ho fa a través de la col·locació de dos tipus de llambordes. D’una banda, les pedres Stolpersteine daurades que volen recuperar el nom de les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazi —majoritàriament, els de Mauthausen-Gusen i Buchenwald—, moltes de les quals hi varen perdre la vida, mentre que altres varen ser alliberades. Amb aquest objectiu s’instal·laran 54 pedres Stolpersteine daurades arreu de les Illes Balears (20 a Menorca, 16 a Eivissa, 13 a Mallorca i 5 a Formentera). Es tracta de llambordes fetes a mà amb una placa de llautó, que conté informació sobre cada una de les víctimes de camps de concentració nazi —nom, data de naixement, lloc i data de detenció, a quin camp de concentració va ser deportat, data de la mort o si va ser alliberat— que s’ubicaran en les adreces on hi varen viure.

D’altra banda, també s’instal·len pedres de la Memòria platejades —Remembrance Stones— que recorden el nom de víctimes del franquisme. Concretament es retrà homenatge a 43 víctimes del franquisme en el conjunt de les Illes Balears (22 a Mallorca, 8 a Menorca i 8 a Eivissa), 4 a Barcelona i una a Madrid. En aquest cas es tracta de llambordes amb una placa d’acer inoxidable, que conté informació de la víctima —nom, lloc de naixement, quan va ser detingut, on va ser empresonada, i data i lloc on va ser assassinada— i que s’ubicaran a diferents indrets que corresponen a l’adreça on varen viure-hi o el lloc on varen treballar-hi. Vint d’aquestes pedres recordaran, per primera vegada, el nom de dones que varen ser víctimes del franquisme a les Illes Balears.

Aquest projecte ha estat elaborat per un equip de feina, integrat per membres de les dues comissions tècniques de què disposa el Govern: la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses, i la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears.

La llista de 54 víctimes del nazisme inclou no només el nom de persones que varen ser assassinades en camps de concentració nazi, sinó també aquelles de les quals es té constància que varen ser alliberades. L’elaboració d’aquesta feina ha estat a càrrec de la historiadora Elena Rodríguez, especialista en la matèria, que també va assessorar el Govern a l’hora de completar la llista de persones de les Illes Balears assassinades en camps de concentració nazi, que es va lliurar al Ministeri de Justícia ara fa un any.

L’elaboració i coordinació de la llista de víctimes del franquisme l’ha duta a terme el professor d’Història Contemporània de la UIB, David Ginard. S’ha prioritzat l’existència de familiars vius d’aquestes víctimes i s’ha apostat per fer visible i dignificar el nom de les 20 dones de les quals es té constància que varen morir a causa de la repressió franquista, la gran majoria assassinades. Es dona compliment així al que estableix el capítol IV de la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, que recull la necessitat de «reconèixer la memòria democràtica de les dones i condemnar la violència i la repressió exercida contra elles relacionada amb la Guerra Civil i la dictadura franquista pel fet de ser dones».

Per a més informació sobre el Projecte Stolpersteine podeu consultar l’espai web del Govern dedicat a Memòria Democràtica (www.memoria.caib.es)

 

Biografies

Margalida Jaume Vanrell

Nascuda el 1896 a Llubí, vivia a Manacor, estava casada i tenia dues filles. Regentava amb el seu home una rellotgeria, estava embarassada de set mesos. Fou detinguda i tancada a la Comissaria de Manacor. D’allà fou treta el 28 d’agost de 1936 i assassinada, juntament amb el seu home, Antoni Alomar Mas.

Francesca Llull Font

Nascuda a Manacor el 1885, casada, amb una filla i un fill. El seu marit, Llorenç Salas Domenge, fou assassinat el 17 d’agost de 1936. Dos dies després foren detingudes na Francesca i la seva filla, Francesca Salas Llull —nascuda el 1911— i tancades a la presó de Manacor. El 8 de gener de 1937 ambdues foren assassinades al cementiri de Son Coletes.

Gabriela Grimalt Sitjar

Nascuda el 1882, va ser assassinada l’1 de setembre de 1936.

Joan Amer Vadell

De Manacor, va néixer l’any 1897. S’exilià l’any 1939 a Perpinyà on seria detingut i deportat a Dachau l’any 1944. Moriria assassinat el 21 de febrer de 1945. Tenia 48 anys.