El director gerent de l'Agència d'Emigració i Cooperació Internacional de les Illes Balears assisteix a la presentació del llibre Dues ribes per a una crònica

Darrera actualització: 20/08/2012

Acompanyats del director gerent de l'Agència de Emigració i Cooperació Internacional del Govern dels Illes Balear, JuanMa Gómez, dels regidors de Participació Ciutadana i Cultura de l'Ajuntament de Campos i de membres de la delegació de l'OCB, s'ha presentat  a l'edifici polivalent (antigament Ca ses monges franciscanes) de Campos, la versió en català de l'obra, "Dues ribes per a una crònica" de Cati Covas. La presentació ha anat a càrrec de Sebastià Covas, cosí de l’autora, i ha estat ambientada amb una mostra de música argentina i mallorquina. "Dues ribes per una crònica", és un relat-record basat en fets i personatges reals sobre l'emigració a Argentina de principis del segle XX. Un retrobament familiar el 2007 i el pes històric de l'emigració van animar a escriure "Dues ribes per una crònica".
L'obra, presentada a la localitat de la comarca del Migjorn té a la seva àvia materna, Bet, com a eix. Els textos "narren amb amor i tendresa, no exempts d'humor i il•luminats per la Història Argentina, les vivències d'aquells immigrants balears que, al segle XX, van lluitar per trobar un lloc en el Riu de la Plata". Episodis de profunds desarrelaments però també moments de superació i felicitat i gran nostàlgia. A la contraportada del llibre es conclou: "Les alegries i els esforços de tots aquells homes i dones que van peregrinar a banda i banda de l'Atlàntic reben, a través de la ploma de Cati Covas, el millor homenatge: el d'una dona orgullosa de les seves arrels ".
"Dues ribes per una crònica" ja ha estat presentada també amb gran èxit d'acollida a les cases balears de l'Argentina. L'autora, que parla un molt correcte català, destaca que la seva història familiar novel•lada "està explicada amb un somriure".
JuanMa Gómez ha reconegut la importància de l'obra de Cati Covas, no només com a creadora literària en ambdues llengües, sinó com a portadora d'un llegat molt desconegut per la societat balear, com és la història de la nostra emigració. Una història que cal conèixer perquè forma part de la identitat de la societat illenca, però també perquè llegir sobre la nostra emigració, ens farà més sensibles i més socials davant el fenomen de la immigració actual, i ens ajudarà a comprendre una societat intercultural com és la que vivim.