Armengol visita els treballs d’exhumació de Son Coletes, on s’han trobat quatre cossos que corresponen a víctimes de la repressió franquista NNota Informativa

La disposició de les restes dins la síquia i els objectes que han començat a aparèixer associats als cossos confirmen que són restes de persones assassinades durant la Guerra Civil

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha visitat avui Son Coletes per conèixer les darreres novetats relacionades amb les tasques d’exhumació que s’estan desenvolupant al cementeri. Ho ha fet acompanyada per la Ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; el vicepresident i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes; la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro; el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado; el batle de Manacor, Miquel Oliver; i el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera.

Armengol ha manifestat la seva satisfacció pels bons resultats que estan donant els treballs, iniciats fa dues setmanes, amb importants troballes que confirmen l’existència de restes de víctimes assassinades a la Guerra Civil, víctimes de Manacor, de molts d’altres pobles de Mallorca i de milicians i milicianes que desembarcaren al Llevant mallorquí com membres de les tropes del capità Bayo.

“Quan obrim una fossa tancam una ferida. Hem de seguir en aquesta línia per poder retornar al màxim de famílies que poguem els seus cossos i que els puguin enterrar i anar a plorar a la seva tomba. És un mínim de dignitat humana”, ha expressat la presidenta, afegint que les institucions “han arribat tard per poder retornar els cossos a tantes famílies que ja no hi són”.

“Son Coletes té una especial transcendència per la cruenta dictadura i represàlia que es va viure. Pels assassinats de tantes persones que simplement defensaven la democràcia, la llibertat, la justícia i els valors republicans”, ha explicat Armengol, i ha agraït la feina de les associacions memorialistes, el comitè de Son Coletes, els historiadors, a ATICS i a totes les persones que han possible la recerca dels cossos.

Concretament, l’equip d’arqueòlegs que està desenvolupant les tasques d’exhumació a Son Coletes ha localitzat a la zona oest de la creu de l’antic cementiri tres síquies de 70 centímetres d’amplada i amb dimensions completament diferents a les que s’havien trobat fins ara, corresponents a enterraments del segle XIX.

L’equip ha començat a excavar la síquia central d’aquestes tres i han aparegut, de moment, 4 cossos sobreposats parcialment un damunt l’altre, amb connexió anatòmica (els cossos estan sencers) i en posició primària (en el lloc on els varen dipositar, no han estat traslladats). Un d’ells presenta evidents lesions perimortem a la cara i al crani (lesions produïdes al voltant del moment de la mort). La seva posició forçada ofereix important informació al equip tècnic i suggereix que haurien estat enterrats de forma poc acurada.

Els tècnics confirmen que aquestes restes corresponen a víctimes de la repressió franquista del 1936 tant per la seva disposició dins la síquia com pels objectes que han començat a aparèixer associats als cossos.

Aquesta troballa confirma, a més, les investigacions prèvies tant de recollida de fonts orals com estudis documentals en els quals s’afirma que a Son Coletes les víctimes del 1936 varen ser enterrades dins de síquies al voltant de la creu de l’antic cementiri. També posa de relleu que la neteja realitzada entre el 1946 i 1953 per construir el nou cementiri no va ser exhaustiva.

Els treballs continuen a l’espera de si es localitzen més restes a les altres dues síquies.

Els primers indicis

Els primers indicis de restes de víctimes de la Guerra Civil al cementiri de Son Coletes varen ser localitzats a mitjans d’aquesta setmana, a partir de dues agrupacions de restes d’ossos a l’entorn de les quals ha aparegut una bala de 9 mil·límetres i altres peces de vestimenta habituals de la dècada dels anys 30.

La distribució de les restes indica que podrien haver estat emmagatzemades dins bosses o sacs, després d’haver estat abocades durant les obres de construcció del nou cementiri de Son Coletes.

Dins d’aquesta agrupació de restes òssies s’han localitzat altres elements que confirmarien la hipòtesi que varen ser fruit del conflicte bèl·lic. La prova més determinant és la troballa d’una bala de 9 mil·límetres, utilitzada de manera habitual pels escamots falangistes. La bala presenta restes de teixit de vestimenta, amb la qual cosa va ser disparada.

També s’han localitzat restes de vestimenta pròpia del anys 30, com és un gafet –tancament de la cintura d’un pantaló-, un botó de nacre, una corretja amb sivella de ferro, un fragment d’un rellotge de butxaca, una sabata de cuir amb sola pneumàtica i una navalla.

Totes aquestes restes ens situen en el primer quart de segle XX, on a Son Coletes varen tenir lloc els episodis de repressió franquista.

La intervenció al cementeri de Son Coletes, Manacor està inclosa dins el segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears.

Des de l’any 2016, el Govern de les Illes Balears ha intervengut a tretze fosses, s’han recuperat les restes d’una setantena de cossos i s’han identificat 25 víctimes de la repressió franquista gràcies a les anàlisis d’ADN i la realització d’estudis antropològics.

Son Coletes

Son Coletes va ser creat el 1820 com a cementeri de les víctimes de la pesta bubònica i va ser utilitzat durant la Guerra Civil com a gran fossa per a les execucions indiscriminades de dissidents i presoners. A dia d'avui, no es coneix amb exactitud la quantia del nombre de víctimes que s'hi enterraren.

Segons indica l'historiador Antoni Tugores en el Mapa de les fosses comunes de Mallorca, a partir del 17 d'agost de 1936, a Manacor, els organismes franquistes iniciaren una repressió sistemàtica i execucions al cementeri municipal del Pla de Son Mas. A partir del 24 d'agost, aquestes execucions i enterraments varen ser traslladats a Son Coletes per poder disposar d'un espai allunyat del nucli urbà.

Entre finals d'agost i setembre de 1936 Son Coletes va ser escenari de grans execucions, no només de víctimes manacorines o mallorquines, sinó que “potser el nombre més important de víctimes enterrades en aquell lloc es degui a les captures de presoners de les tropes de Bayo^*”, indica Tugores. Entre aquestes víctimes es podrien trobar les cinc infermeres voluntàries de la Creu Roja: Daria i Mercedes Buxadé, Maria Garcia, Teresa i l'autora del “Diario de una miliciana”, assassinades el setembre de 1936.

Proposta d'intervenció

El Projecte d'intervenció al cementeri de Son Coletes inclou l'estudi d'una fotografia aèria realitzada per l'aviació dels Estats Units entre els anys 1942-1945, facilitada pel Dr. Cels Garcia del Departament de Geografia de la UIB, que ja formava part de l'informe de viabilitat de la Sociedad de Ciencias Aranzadi i que s'ha tractat minuciosament en el Pla d'Actuació proposat per ATICS.

Un material que ha permès determinar que, pocs anys després dels nombrosos assassinats de 1936, l'antic cementeri de Son Coletes presentava una planta completament quadrada i tenia un total de 3.600 m2. Al centre d'aquest espai hi havia una creu de ferro. Segons la informació disponible, els enterraments de les víctimes s'haurien realitzat en rases, partint des del centre de l'esmentada creu, en línia recta i d'una forma radial.

A partir d'aquí, l'equip d'ATICS ha establert 3 zones per excavar el subsòl del cementeri de Son Coletes i poder establir els límits dels enterraments de les persones represaliades. Zones on s'intueixen alteracions del terreny a partir de l'estudi exhaustiu de la fotografia aèria abans esmentada.

L'equip tècnic que dur a terme aquesta actuació arqueològica està format per arqueòlegs tècnics, antropòlegs i forenses, així com per un equip de topografia de l'empresa ATICS, SL, adjudicatària del Pla de Fosses 2019-2020 del Govern de les Illes Balears, sota la coordinació de l'arqueòleg Cesc Busquets.

L'exhumació del cementeri de Son Coletes es posa en marxa després que el maig de 2019 la Sociedad de Ciencias Aranzadi elaboràs un estudi de viabilitat, que va permetre incloure aquest indret en el segon Pla de Fosses que impulsa el Govern de les Illes Balears, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern.