COVID-19: La totalitat de centres educatius ha previst mesures per atendre el seu alumnat durant la suspensió de classes pel COVID19 NNota Informativa

\La Inspecció Educativa destaca la capacitat de lideratge dels equips directius i la coordinació amb tota la comunitat educativa

\Gairebé el 90% dels CEIP tenen capacitat de treballar a distància a través del web o el blog de l’aula

\El 95% dels IES i CIFP fan servir aula virtual i tenen connectades les famílies a través del GESTIB

\El correu electrònic, la pàgina web i blogs de l’aula és l’eina de treball a distància més utilitzada pel conjunt de centres educatius de Balears

Els centres educatius de Balears s’han organitzat per atendre al seu alumnat durant el temps de suspensió de l’activitat pel CORONAVID19. Al llarg d’aquesta setmana s’ha fet un seguiment per part de la Inspecció de les accions que han previst els centres i avui el conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, ha explicat les principals conclusions de l’informe elaborat.

March ha volgut agrair públicament als docents l’esforç que estan fent durant aquests dies. Des del primer moment que la Conselleria va demanar una previsió dels recursos i eines disponibles per treballar a distància, la majoria de centres educatius ja varen elaborar una estratègia d’atenció adaptada a la realitat del seu alumnat i a les capacitats de les famílies.

“Cal tenir present que, en les actuals circumstàncies, el fet que l’alumnat mantingui una rutina educativa és un element important per oferir tranquil·litat a tothom en un moment molt delicat” ha afirmat March. Per tal que cap alumne quedi enrere els centres han previst diferents sistemes per fer arribar activitats que els alumnes puguin fer des de casa. Així, hi ha centres que fan servir aules virtuals a través de plataformes com Moodle, Edmodo o Google classroom, d’altres pengen material al web del centre o al blog de l’aula, alguns fan servir el correu electrònic o serveis de missatgeria com whatsapp i alguns facilitaren material imprès.

“Els equips directius han gestionat amb rapidesa i eficàcia l’organització de les activitats, l’avaluació dels aprenentatges, la coordinació docent, la comunicació amb les famílies, el lideratge educatiu i la gestió de la situació. No puc més que manifestar-los el nostre agraïment ja que tot això s’ha fet en molt poc temps”.

Hem d’intentar fer d’una situació complicada una oportunitat.

Els inspectors han mantingut un contacte directe amb els centres i han analitzant totes les activitats que aquests han previst per atendre el seu alumnat a distància.

Del resultat de l’informe en destaquen els següents apartats:

• Els equips directius han demostrat una alta capacitat de lideratge: tant en les decisions pedagògiques com en la organització de les activitats. Han atès a tots els membres de la comunitat educativa a més d’establir un torn d’assistència presencial durant l’horari lectiu habitual del centre entre els membres de l’equip directiu. Addicionalment, estan dirigint altres objectius, com és la neteja i desinfecció dels edificis.
• Coordinació dels equips docents: Molts de centres preveuen reunions virtuals a través d’eines digitals com les de Google (Drive, Hangouts Meet), Skype, entre d’altres. El GestIB també és important atès que permet que cada docent introdueixi prèviament la informació per agilitar la feina col·lectiva. Gairebé la totalitat dels centres han previst la total disponibilitat de mestres i professors i el seu contacte continu per via telefònica i telemàtica. Tenen especialment presents les sessions d’avaluació del segon trimestre.”
• Comunicació amb les famílies: En general es manté un contacte fluid amb les famílies per diferents vies. Les tasques proposades s’han acompanyat del corresponent assessorament a l’alumnat i a les famílies per ajudar a familiaritzar-se amb les TIC. Quant a les diverses situacions que es donen als diferents àmbits familiars, s’ha tingut en compte la “bretxa digital”, per no contribuir a incrementar desigualtats. En qualsevol cas, les diferències entre centres fan que els plans proposats a l’alumnat i alhora a les famílies siguin dispars i diversos.
• Principals trets de la programació de tasques: Els centres han presentat els seus plans específics de tasques per a l’alumnat. L’objectiu essencial és atenuar l’impacte de la interrupció de les activitats lectives, establint que han de ser activitats competencials, variades, de reforç o de consolidació.

Quant a l’organització de l’atenció educativa de l’alumnat, es detecten diferències entre les etapes educatives. Els mecanismes utilitzats estan en funció del grau de maduresa i autonomia de l’alumnat. Així, en l’educació infantil s’ha optat per a la realització de tasques en quaderns (paper) . A mesura que s’avança en les etapes educatives de primària i secundària, les mesures d’atenció són de caire telemàtic i s’utilitzen diferents mitjans i/o plataformes: edmodo, moodle, google.

També hi ha diferències substancials segons els centres, els seus nivells educatius i les seves diferents metodologies. Alguns centres utilitzen metodologies globalitzades i d’altres específiques per àrees i matèries; fets que determinen el tipus de proposta d’activitats i de suport.

Les planificacions tenen diverses durades: setmanals, quinzenals... i, en molts de casos incorporen els horaris.

Les TIC emprades també presenten diferències segons els centres. Quan les tecnologies que tenen les famílies a casa no permeten alternatives, se’ls ha fet arribar la feina en suport paper (un sobre per a cada família). És freqüent fer servir el bloc del centre i el correu electrònic i, fins i tot el whatsapp del mòbil, en grup o individual, per resoldre dubtes. Altres sistemes o suports que s’han vist són:

• Classroom (sistema de lliurament i correcció de tasques)
• Sites (diferents web de continguts i activitats)
• Meet (aplicació de videoconferències i missatgeria directa)
• Moodle
• Dropbox
• ClassDojo i Remind
• Grups de whatsapp
• Snappets

A l’etapa d’educació infantil, les activitats tenen com a objectiu que les famílies puguin mantenir i reforçar les rutines implementades a l’escola. Es fa un acompanyament docent en base a recursos que poden facilitar la recreació d’aquests moments educatius. També es preveuen tasques manipulatives, per treballar els diferents nivells de la psicomotricitat, etc.

- A l’educació primària l’alumnat ja manifesta un cert grau d’autonomia, tot i que depèn encara molt del cicle. Els centres han previst activitats centrades en el treball de les competències vinculades a les àrees instrumentals. Així doncs, es reforcen la lectura i l’escriptura, així com la competència matemàtica.

- A l’educació secundària obligatòria (ESO) es continua amb aquesta tasca de consolidació i reforç de les competències, ja des d’una perspectiva diferenciada per matèries. Els centres de secundària ja utilitzen molt les plataformes educatives, de manera que cada docent comparteix el seu pla de feina amb l’alumnat. La realització de les activitats ja ha de poder ser completament autònoma, l’alumnat té prou edat i maduresa per cercar la manera de resoldre els seus dubtes i consultar amb el professorat.

- A batxillerat cal tenir en compte que hi ha uns continguts mínims que s’han d’impartir, vinculats a la prova d’accés a la universitat (PBAU). Per això, el professorat dissenyarà activitats que permetin el treball competencial alhora que la incorporació de nous aprenentatges.

- Els cicles formatius d’FP també tenen unes competències professionals i uns resultats que requereixen anar incorporant nous aprenentatges, tenint present que hi ha alguns aspectes que és molt difícil que es puguin vivenciar sense disposar dels espais i dels equipaments necessaris.

Seguiment i avaluació: La majoria de centres preveuen un seguiment, correcció o autocorrecció (mitjançant les resolucions enviades pel professorat), qualificació i retorn de les activitats de l’alumnat durant el temps que duri la suspensió. Aquells que fan servir plataformes educatives ho poden fer sobre aquest mateix suport. Altres han donat indicacions al professorat per realitzar un feedback a través de correu electrònic o altres mitjans digitals. En qualsevol cas, les decisions sobre els criteris d’avaluació dels aprenentatges dependran de la durada de la suspensió de les activitats educatives presencials.

• Atenció a la diversitat: En molts de casos s’han proposat activitats amb les mesures adequades per l’atenció a les NESE de l’alumnat. L’atenció a la diversitat dels alumnes és un dels aspectes més difícils de gestionar. Amb tot, els centres han fet vertaders esforços per adaptar continguts i activitats a les necessitats educatives individuals de l’alumnat.

Algunes xifres destacades sobre eines disponibles als centres educatius per treballar a distància

Altres iniciatives

S’ha posat a disposició de tots els centres educatius sostinguts en fons públics de les Illes Balears la biblioteca digital EDUTECA IB on es poden trobar 3000 llibres per a alumnat, professorat i famílies de tots els nivells educatius. La proposta inclou els Clubs de Lectura, que poden ser creats pel professorat o es poden emprar clubs ja creats. Cada dia a les 12h, hi ha un seminari en línia de formació. Es pot accedir a EDUTECA a: http://eduteca.biblioescolaib.cat/opac/#index 
 

L’Institut d’Ensenyaments a Distància (IEDIB) s’ha oferit per assessorar els centres educatius a millorar la feina a distància i l’Equip d’impuls de l’aprenentatge digital (IBSteam) ha habilitat un mail ibsteam@ibsteam.es per a que els docents puguin plantejar dubtes. També  comparteix recursos i tutorials per poder facilitar la feina a distància dels docents mitjançant les xarxes socials (a Twitter @ibsteam_caib) i a la seva web www.ibsteam.caib.es. A més ha adaptat la formació pendent de finalitzar de Robotib per a que es pugui impartir virtualment.