En una carta dirigida a la presidenta de la Comissió Europea, Armengol planteja que les Illes Balears són “un territori singular a l’Estat i a la UE” i que necessita “respostes i plans singulars i adaptats”
Armengol destaca que l’economia balear tardarà més a recuperar-se a causa de l’especialització turística i que, per respondre al nou escenari, “a més de recursos de la Comunitat Autònoma i de l’Estat, necessitarem recursos addicionals d’Europa”
La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha reclamat a la Comissió Europea un pla de recuperació econòmica específic a les Illes Balears per poder fer front a la problemàtica que ha provocat la COVID-19. Així ho ha argumentat en una carta dirigida a la presidenta de la institució, Ursula von der Leyen, en què li ha plantejat que es puguin desenvolupar impulsos econòmics als territoris, com les Illes Balears, que veuran endarrerida la tornada a la normalitat.
“Balears és un cas singular dins Espanya i Europa i necessita respostes i plans singulars i adaptats”. Per respondre a aquest escenari, “a més de recursos de la Comunitat Autònoma i de l’Estat, necessitarem recursos addicionals d’Europa”, ha recalcat la presidenta. “La UE ha d’ajudar les regions que, com la nostra, més patirem. Si els europeus no ens donam suport mútuament, si no avançam alhora, perdrem tots. Balears necessita una Europa protectora i Europa ha de demostrar que és una vertadera unió. Cap ciutadà, treballador o empresa, de cap regió, pot quedar enrere. S’ha de garantir el benestar i oportunitats de tothom”, ha reivindicat.
La presidenta ha explicat que les Illes Balears són un dels territoris de l’Estat que més poden patir l’impacte econòmic i laboral de la COVID-19 perquè va ser un dels territoris de l’Estat que primer va tancar l’activitat i que més l’ha reduït. Malgrat la crisi sanitària se superi abans, ha exposat, degut a la dependència del turisme i l’afectació que patiran els mercats turístics emissors europeus, a les Illes Balears li costarà més temps reactivar l’economia que a la resta de territoris d’Espanya i Europa. El turisme “no es tracta d’un bé acumulable i producció del qual es pugui endarrerir”, ha especificat, a diferència d’altres sectors com l’industrial o de serveis financers.
Les estimacions del Govern apunten que per a l’any 2020 podria haver una caiguda del 30% tant del PIB com de l’ocupació en qualsevol dels escenaris contemplats, a partir de tres vies d’impacte: en el consum, en la inversió i en la demanda turística, ha exposat Armengol, matisant que aquests impactes són “superiors als del conjunt d’Espanya”. En aquesta línia, ha explicat que “si bé l’especialització turística va ser determinant per aconseguir una sortida més ràpida de l’anterior crisis, en aquest moment suposa un handicap”, amb una previsió de recuperació més tardana.
“La falta d’una resposta adient i a l’alçada d’aquesta crisi pot donar pas a una espiral de deute que condicioni la productivitat i les perspectives de retorn a la normalitat. Europa ha d’entendre que la pandèmia ens afecta a tots i és un problema de tots. Davant els problemes comuns, és necessari adoptar solucions compartides, amb solidaritat i coresponsabilitat”, reivindica la presidenta.
En la mateixa línia, Armengol ha mostrat el suport a les iniciatives ja impulsades per la UE i ha donat suport a la posada en marxa del Pla Marshall, proposat per Pedro Sánchez, per a desplegar un gran programa d'inversions públiques a tota la UE i instruments financers que permetin l'endeutament dels estats membres amb la garantia o aval de la UE.