Homenatge a Praga als deportats espanyols assassinats en Hradischko les cendres dels quals han estat localitzades en el crematori de Strasnice NNota Informativa

Un equip d'investigadors i familiars van localitzar el passat estiu les cendres de sis espanyols deportats al camp de concentració nazi de Hradischko (República Txeca). Havien estat ocultades durant la II Guerra Mundial per l'administrador del crematori de Stranice (Praga), el Sr. Frantisek Suchy, qui també hauria elaborat una llista clandestina amb els noms de les més de 2.000 persones els cossos de les quals van ser enviats pels nazis al crematori de Praga. 

És en aquesta llista clandestina on, després de mesos de recerca, l'equip conformat per Unai Eguia, Antón Gandarias -nebot del deportat Ángel Lekuona- i Antonio Medina -net del deportat Antonio Medina- localitzen el mes d'agost passat els noms d'Enric Moner (Figueres, Girona); Ángel Lekuona (Busturia, Bizkaia); Antonio Medina (Motril, Granada); Pedro Raga (Ulldekona, Tarragona); Vicente Vila-Cuenca (Alberic, València); i del mallorquí Rafael Moyá Pujol, natural de Sant Elm (Andratx), emigrat a França i deportat com a enemic polític al camp de concentració nazi de Hradischko. En la llista de Suchy, tots ells apareixen amb idèntica data de defunció i cremació: 9 i 10 d'abril de 1945, menys Vicente Vila-Cuenca, mort el 19 d'abril i incinerat el dia 23, a penes 3 dies abans de l'evacuació del camp.

A ells caldria afegir el nom d'una setena persona, identificada fa només unes setmanes: Antonio Clemente (Vera, Almeria), que hauria mort i estat incinerat uns dies més tard i les cendres dels quals van ser traslladades i enterrades a França després de la guerra. 

Localitzar-los ha estat possible gràcies a la col·laboració, entre d’altres, del director d'Arxius Penitenciaris de la República Txeca, Alex Kyr, que conservava una còpia de la llista clandestina elaborada per Suchy, i de l'administrador de cementiris de Praga, Julius Mlčoch, qui va confirmar que, efectivament, aquest fet era correcte.

Tots dos han participat en l'acte que els familiars dels deportats i l'Ajuntament de Praga han organitzat aquest dilluns, amb motiu de l'aniversari de les dates de la seva mort, en el memorial que va erigir el govern de l'antiga Txecoslovàquia a les víctimes de l'extermini nazi en el propi cementiri-crematori de Stranice.

Allí descansen, gairebé 80 anys després, les cendres dels deportats espanyols, al costat de les de molts altres deportats i deportades de la República Txeca i d'altres nacionalitats, i fins allà s'han desplaçat el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern Balear, Jesús Jurado, i el director general de Memòria, Marc Andreu Herrera.

“És la primera vegada que se'ls ret homenatge sabent una cosa tan excepcional com les circumstàncies, les raons, i la data exacta dels seus assassinats i la seva posterior incineració”, ha explicat Unai Eguia, un dels investigadors.

“El franquisme va cometre molts crims, a l'empara de la seva aliança amb Hitler i Mussolini, i un dels pitjors va ser deixar matar a centenars de republicans, de lluitadors contra el nazisme, en camps de concentració i d'extermini com Buchenwald, Mauthausen o Hradischko. A diferència de la resta d'Europa, a Espanya no va haver-hi dia D. El dictador Franco va canviar de jaqueta de portes fora i va sobreviure fins a morir en el llit en 1975. De portes endins el malson va continuar. Quan va arribar l'esperada democràcia, els “pares de la Constitució” van preferir oblidar-se de les víctimes enterrades en fosses i cunetes i també de les dels camps de concentració. 40 anys de terror, i altres 40 anys de silenci vergonyós. Fins ara”, ha lamentat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado. 

També han participat en l'acte el director general del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Vincenç Villatoro; la directora de l'Institut de la Memòria, la Convivència i els Drets Humans Gogora (Euskadi), Aintzane Ezenarro; l'Alcalde de Hradischko, Radka Svobodová; el director del Memorial - Camp de concentració de Flossenbürg, Jörg Skriebeleit; i la vídua de Frantisek Suchy, Eva Suchy. 

El camp de concentració nazi de Hradiscko i la llista clandestina de Suchy

Més de 100.000 persones van ser deportades al complex de Flossenbürg i els seus camps annexos (prop de 100 subcamps o komandos) entre 1938 i 1945. El nombre de víctimes mortals es xifra entorn dels 30.000. Entre elles va haver-hi, almenys, 40 persones de nacionalitat espanyola que van ser traslladades al subcamp K-13, en les proximitats del poble de Hradischko, una zona militaritzada que servia de zona d'entrenament per als joves de les SS. Només en Hradischko, els nazis van executar a uns 200 deportats en els dies previs a la seva evacuació, el 26 d'abril de 1945.

Hradischko no era un camp d'extermini, era un camp de treballs forçosos que enviava els cadàvers de les seves víctimes als forns de Flossenbürg, situat a 200 km. Cap al final de la guerra, no obstant això, i degut probablement a l'avanç de les tropes aliades i soviètiques, a la interrupció de les comunicacions per tren i per carretera, i a la voluntat de fer desaparèixer als presoners del camp, els oficials de les SS que governaven Hradischko van accelerar el ritme de l'extermini i van decidir enviar els cadàvers de les seves víctimes al crematori civil de Strasnice.

L'administrador del crematori, Frantisek Suchy, incomplint les ordres nazis i arriscant la seva vida i la de la seva família, enlloc de fer desaparèixer les restes dels cadàvers, va optar per guardar les seves cendres, per separat, en urnes individuals, numerar-les i ocultar-les en el cementiri del crematori. Ell i el seu fill van prendre nota, a més, de la identitat de les víctimes, el seu número de deportat, la data de la seva mort, i la data de la seva cremació. 

El mes d'agost passat de 2021, i després de mesos de recerques, Unai Eguia, Antón Gandarias i Antonio Medina localitzen en aquesta llista als 6 deportats espanyols. A ells cal afegir un setè, enterrat a França, que ha estat recentment identificat. 

El camp de concentració nazi de Flossenbürg i les seves subcamps annexes van ser alliberats per tropes estatunidenques el 23 d'abril de 1945.

Després de la IIGM (en 1945) una missió de repatriació francesa té notícies d'aquest fet i es descobreixen les urnes amb les cendres del lloc en el qual les havia ocultat Suchy, l'administrador del crematori. En aquest moment, França repatria les cendres dels seus deportats, una mica més de 80, i amb moltes dificultats, intenta retornar-les a les seves famílies.

Les altres urnes no reclamades, entre elles les sis de les set persones homenatjades avui, s'enterren amb honors en el crematori-cementiri de Strasnice, on el govern de l'antiga Txecoslovàquia erigeix un memorial a les víctimes de l'extermini nazi.

Gairebé 80 anys després, les restes dels espanyols descansen en aquest mateix memorial on les autoritats txeques els reten homenatge cada 8 de maig, amb motiu del Dia de la Victòria.

RAFAEL MOYÀ PUJOL 

Natural de Sant Elm (Andratx), on va néixer el 15 d'agost de 1904., Rafel Moyà Pujol, va ser el quart de nou germans, dels quals set van emigrar a França. Fill de Rafel Moyà «Perxota» i d'Aina Pujol Palmer, sent els seus germans: Bartomeu, Margalida, Sebastià, Aina, Gabriel, Pere Joan, Jerònima i Maties. Nacionalitzat francès, va morir el 9 d'abril de 1945 en el camp de concentració nazi de Hradischko, a la República Txeca, on va ser deportat com a enemic polític per defensar les seves idees, per defensar una França lliure. 

Va ser incinerat en el Crematori Civil de Strasnice el 10 d'abril de 1945. 

Des del 18 de març de 2021 una pedra Stolprestein recorda a Rafael Moyà Pujol en el mirador de Fabioler de la pedania de Sant Elm, en el municipi mallorquí d'Andratx.