Memòria democràtica.

Emili Darder Cànaves

Batle de Palma

Emili Darder Cànaves (Palma, 20 de juny, 1895 - Palma, 24, febrer, 1937). Fou un prestigiós metge i polític. Es llicencià i doctorà a la Universitat de València (1915) i fou membre de les acadèmies de Medicina i Cirurgia de Palma (1926), Barcelona (1933) i vocal de la Junta de Congressos de Metges de Parla Catalana. A partir de 1927 fou cap de la secció d'epidemiologia de l'Institut d'Higiene de les Balears. Va publicar nombrosos articles mèdics en revistes especialitzades. També s'implicà en la vida política i en les opcions esquerranes. Fou un dels fundadors de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923) de la qual n'ostentà la presidència vàries vegades. El 1931 fou elegit regidor a Palma pel Partit Republicà Federal de Mallorca. Presidí les comissions de Sanitat i Educació (Projecte General de Construccions Escolars de 1931, i Pla de Reorganització dels Serveis Sanitaris Municipals de 1932). El 1932 fou un dels fundadors de l'Acció Republicana de Mallorca que el 1934 es transformà en Esquerra Republicana Balear. El desembre de 1933 fou elegit batlle de Palma i aconseguí moltes millores per a la ciutat, entre elles, la dotació de més d'aigua i millor clavegueram, impulsà la construcció de guarderies, escoles (Son Espanyolet, Coll d'en Rabassa i el de l'avinguda Alexandre Roselló, 1934). També impulsà la reforma sanitària municipal i dotà de noves seccions a la Casa de Socors, millorà els mercats municipals i intentà pal·liar l'atur. Després de la suspensió de les seves funcions per l'octubre del 1934, retornà el 1936 amb el Front Popular. Fou detingut immediatament els dies del cop d'estat i tancat al Castell de Bellver, li foren embargats els seus béns i fou sotmès a Consell de Guerra i condemnat a mort. Fou afusellat al cementeri de Palma amb d'altres batlles republicans.

Martorell Martorell, Vicens

Vicens Martorell Martorell, nascut l’any 1898. Era de Mancor de la Vall. Va ser detingut el 25 de novembre de 1943 i deportat l’any 1944 al camp de concentració de Buchenwald MittelBau-Dora. Morí assassinat a mans dels nazis el dia 1 de febrer de 1945 a Harzungen. Tenia 47 anys.

Flaquer Pascual, Catalina

Coneguda com na “Catalina Torreta”, era de Capdepera i vivia el Molinar, es guanyava la vida fent senalles d’espart, mare d’un fill i tres filles, militava al partit comunista. Detinguda l’agost de 1936, desapareguda i assassinada pels feixistes junt amb dues de les seves filles, probablement a Porreres, el mes de gener de 1937.

Carrió Bauzà, Jaume

Li deien en Pompeia. Treballava de foraviler i tenia trenta-tres anys. Casat, amb Magdalena Bassa, que també fou assassinada. Era el batle de Son Carrió i possiblement pertanyia a Esquerra Republicana. Quan va produir-se el desembarcament de les tropes de Bayo, hi va unir el seu esforç i la seva escopeta. El cansament i les males condicions de vida, agreujaren la malaltia estomacal que patia i, dies abans del reembarcament, ell, malalt, oferia l'estampa del soldat vençut. La nit del tres al quatre de setembre del trenta-sis, va quedar a dormir en una caseta de camp anomenada Son Sanxo i quan va llevar-se, els republicans de Catalunya eren lluny de la costa. Conscient que havia perdut la partida, no dubtà en penjar-se abans de caure presoner de les milícies de Falange. Sembla que li restà ànim per enviar un missatge a son pare: "Mon pare, si em penj, és perquè no vull morir humiliat pels carrers de Manacor".

Escanellas Moll, Joan

Exercia de gestor de l'Ajuntament i de president d'Esquerra Repubicana. Dia denou d'agost del trenta-sis, l'assassinaren a Les Lanxes. Era l'amo de Son Not.

Joan Servera Pons

Joan Servera Pons, de Sóller, va néixer l’any 1910. El deportaren a Mathausen a l’any 1941. Finalment podria sortir amb vida

Pere Bennássar Bernat

Pere Bennássar Bernat, de Sóller, va néixer a l’any 1895. El deportaren al camp de Dachau Flossenbürg – Hersbruck a l’any 1944. Finalment fou alliberat.

Pascual Flaquer, Maria

De Capdepera, vivia al Molinar, 22 anys, costurera, militava al partit comunista, tenia una filla i estava casada amb Josep Julià, assassinat també com ella pels feixistes. Na Maria fou detinguda pels colpistes i tancada a la presó de dones de Can Sales d’on desaparegué junt a la seva mare i la seva germana el dia 5 de gener de 1937, fou assassinada possiblement a Porreres aquest mateix dia.

Florit Pallicer, Bartomeu

Bartomeu Florit Pellicer, de Maó, va néixer l’any 1899. Exiliat l’any 1939, fou deportat l’any 1941 a Mauthausen-Gusen. Morí assassinat el mateix any, dia 24 de novembre. Tenia 42 anys.

Miguel Azuaga Villalonga

Miguel Azuaga Villalonga, de Sóller, va néixer a l’any 1911. S’exilià a l’any 1939 i seria deportat a Mauthausen al 1941. Miguel no va tenir la sort dels altres sollerics, Pere i Joan. Morí assassinat el dia 22 d’octubre de 1942 a l’edat de 31 anys.

Llorenç Roses Bermejo

Batle de Sóller

Llorenç Roses Bermejo (Arecibo, Puerto Rico 1895 - Palma 1936). D'origen solleric, fill de pares emigrants a Ultramar, fou un home emprenedor i innovador. Des de petit (1900) va viure a Sóller i posteriorment es va dedicar als negocis empresarials. Molt aviat va impulsar la projecció turística de Calvià, ja que havia comprat uns terrenys amb el seu cosí Llorenç Roser Borràs al 1925. Eren les possessions calvianeres de ses Planes i son Caliu, on va emprendre la urbanització que fou aprovada el 1935. Va anomenar la zona com Palmanova. El projecte es va estroncar quan van ser confiscats els béns del propietari al 1936. D'ideologia republicana, aviat es va implicar políticament ja que els seus ideals no congeniaven amb el caciquisme illenc. Així, entre abril i juny de 1931 fou batle interí de Sóller com a president d'una comissió gestora. Posteriorment, milità a Esquerra Republicana Balear, i es donà el cas de que era cunyat del doctor Emili Darder, darrer batlle republicà de Palma. Quan s'inicià la Guerra Civil fou detengut i condemnat a 30 anys. Posteriorment, fou condemnat a la pena capital, ja que els seus enemics el volien mort. Fou afusellat en el cementiri de Palma. Es considera que la seva execució, com la de Bernat Marquès, fou una mesura intimidatòria contra la burgesia mallorquina que havia donat suport a la Segona República. Tenia quaranta-un anys i estava casat. En l'actualitat té un carrer dedicat a Palmanova.

Ferrando Botella, Vicent

Vicent Ferrando Botella, de Maó, va néixer a l’any 1908. Deportat al camp de concentració de Dachau Neuengamme . Tot i que no se sap amb certesa i el seu parador és desconegut, se creu morí al mateix camp.

Garriga Arrom, Sebastià

Sebastià Garriga Arrom, de Maó, va néixer l0any 1910. S’exilià l’any 1939 i fou deportat a Mauthausen- Gusen a l’any 1941. El mateix any, dia 23 de juliol de 1941, morí assassinat. Tenia 31 anys.

Mascaró Salord, Joan

Joan Mascaró Salord, de Ciutadella, va néixer l’any 1897. Detingut dia 8 de febrer de 1936, fou assassinat el 26 d’octubre de 1939 a la ciutat de Palma. Tenia 42 anys.

Guerra González, Isidoro

Isidoro Guerra González, de Maó, va neixer a l’any 1903. Va ser assassinat dia 1 d’abril de 1939. Tenia 36 anys.

Miret Preto, Pere

Pere Miret Preto, d’Es Castell, va néixer a l’any 1888. Fou assassinat al setembre del 1936 a Palma. Tenia 48 anys.

Amer Vadell, Joan

Joan Amer Vadell, de Manacor, va néixer l’any 1897. S’exilià a l’any 1939 a Perpinyà on seria detingut i deportat a Dachau a l’any 1944. Moriria assassinat el dia 21 de febrer de 1945. Tenia 48 anys.

Sánchez Labrés, Pilar

Nascuda a Palma, vivia al barri de la Soledat, placera de professió, militant socialista, casada i amb fills. Pilar s’amagà perquè sabia que la cercaven, però finalment els feixistes la trobaren, la torturaren i l’assassinaren a Sencelles el 18 de setembre de 1936. Tenia 33 anys, el seu marit fou detingut i torturat també.

Llull Duran, Llorenç

Trenta-sis anys. Casat. Li deien En Gallina i pertanyia a Esquerra Republicana. Treballava al camp. El vint-i-quatre d'agost del trenta-sis, l'assassinaren a Son Coletes.

Miquel Piris, Vicenç

Era vice-president de l'Agrupació Socialista i ostentava el càrrec de gestor de l'Ajuntament. Detingut el maig del trenta-set, el posaren en llibertat juntament amb Llorenç Muntaner i amb Jaume Mas. Veus pietoses de la dreta artanenca pregonaven que els tres homes corrien lliures pel món. El cert és que romanien morts en el cementiri de Porreres.

Pons Femenías, Leandro

Leandro Pons Femenías, de Maó, va néixer l’any 1915. Va ser deportat a Mauthausen-Gusen a l’any 1940. Finalment aconseguií sortir amb vida del camp.

Hernández, Julián Andrés

Julián Andrés Hernández, de Maó, va néixer a l’any 1901. Detingut dia 12 de novembre de 1936 l’enviaren pres al Fortí d’Illetes, Calvià. Morí assassinat dia 21 de novembre de 1936. Tenia 35 anys.

Baño Morales, Juana

De Palma, vivia al barri de la Porta de Sant Antoni, tenia 50 anys quan desaparegué junt a la seva parella Ramon Fuster dia 28 de setembre de 1936, fou trobada morta a la carretera de Palma-Calvià dia 2 de octubre de 1936, al seu company també el trobaren mort al cementiri de Palma dies després, els dos per mort violenta causada per impactes de bala.

Llull Font, Francesca

Nascuda a Manacor, casada, una filla i un fill, 51 anys, el seu marit, Llorenç Sales Domenge, havia estat detingut i assassinat pels feixistes el 17 d’agost de 1936, dos dies després na Francesca i la seva filla foren detingudes i tancades a la presó de Manacor fins el dia 8 de gener de 1937 en que foren també assassinades al cementiri de Son Coletes de Manacor.

Manuel Marquès Pons

María García Sanchís

Nascuda a l’Olleria l’any 1881. Teixidora d’ofici, autodidacta i àvida lectora, de fermes conviccions espiritistes. Compromesa ambl’anarquisme i gran oradora. El 16 d’agost de 1936, amb la intenció d’alliberar Mallorca del feixisme al qual es trobava sotmesa, juntamentamb les seves companyes del batalló femení varen partir cap a l’illa des del port de Barcelona amb la columna del comandant Antonio Anido. Després de vint dies de lluita, ella i quatre de les seves companyes varen ser capturades, torturades i executades a Manacor, el 5 desetembre de 1936.

Puigserver Amengual, Honorat

Honorat Puigcerver Amengual, va néixer al 1917. Visqué a Llucmajor i l’any 1940 el deportaren a Mauthausen-Gusen, on finalment podria sortir amb vida.

Oliver, Antonio

Antonio Oliver, natural de Llucmajor, va néixer l’any 1919. El van detenir a Marsella el 21 de gener de 1943. Deportat a Sachsenhausen el 1943, moriria assassinat a Begen-Belsen. Tenia poc més de 20 anys.

José María Aguirre Salaberría

Bagur Carreras, Enric

Enric Bagur Carreras, de Maó, va néixer a l’any 1917. S’exilià l’any 1917 i fou deportat al camp de concentració nazi Mauthausen. Finalment poder sortir amb vida.

Mercadal Borràs, Llorenç Silveri

Llorenç Silveri Mercadal Borrás, de Maó, va néixer l’any 1908. Deportat a Mauthasen- Gusen el 1941, el mateix any, dia 25 d’agost, morí assassinat. Tenia 33 anys.

Barber Piris, Floreal

Floreal Barber Piris, de Maó, va néixer a l’any 1910. Detingut dia 8 de febrer de 1939, va ser assassinat dia 17 del mateix mes. Tenia 29 anys.

Riera Parera, Miquel

Sant Llorenç li deies En Cucuiada. Pertanyia a Esquerra Republicana i l'assassinaren en el cementeri de Manacor. El seu germà, Jeroni, va tenir més sort. S'escapà. Ignor com, però s'escapà, tot i que el feriren a la panxa. Possiblement fou el darrer que aconseguí salvar-se per carmes, perquè a partir de la seva fuita, tots els condemnats a mort foren fermats pels canells de dos en dos i amb els braços a l'espatlla. Així restaven immobilitzats de tal manera que, fins i tot, quedaven impossibilitats de pujar per seu propi peu al camió que els havia de portar a Son Coletes. Els milicians els ajudaven. Agafaven el bolic d'homes com si fos un bolic de roba i el deixaven caure dins el camió. De fet, si amb la caiguda es feien qualque nafre, no tenia gaire importància, tanmateix...

Mercadal Orfila, Jaume

Jaume Mercadal Orfila, d’Alaior, va néixer a l’any 1912. Es va exiliar a l’any 1939 i va ser deportat al camp de Mauthausen-Gusen. Moriria assassinat dia 13 d’octubre de 1942 al Castell de Hartheim. Tenia 30 anys.

Miquel Oliver Socias

García Rodríguez, José

Jose García Rodríguez, de Maó, va néixer l’any 1914. Deportat al camp de Mauthausen-Gusen a l’any 1941, fou assassinat el dia 21 d’octubre e 1942. Tenia 28 anys.

Noguera Olives, Antoni

Antoni Noguera Olives, de Maó, va néixer l’any 1912. Exiliat a l’any 1939, fou deportat al camp de Mauthausen-Gusen. El mateix any, el 16 de desembre moriria assassinat. Tenia 29 anys.

Moya Pujol, Rafael

Rafael Moya Pujol, va néixer l’any 1904. D’Andratx, va ser detingut a la ciutat francesa de Pertuis, el 16 de novembre de 1943. Deportat a l’any següent a Buchenwald, Flossenbürg, moriria assassinat a Hradischko el dia 3 d’abril de 1945. Tenia 41 anys.

Pascual Llodrà, Guillem

Vivia a Manacor i treballava de foraviler. El mataren a Son Coletes dia onze de març del treta-set, a les sis i mitja del matí.

Heinemann, Ernest i Irene

Els Heinemann era un matrimoni jueu alemany, tenien dues filles, vivien a Palma, concretament el barri del Terreno, es van exiliar a Mallorca els anys 30 fugint de l’Alemanya de Hitler. Però els feixistes no els deixaren tranquils, la Gestapo i la policia franquista els seguien perseguint. L’any 1940 reberen una carta de la falange amb les ordres d’abandonar l’illa, no suportaren les pressions i dia 23 de juny de 1940 decidiren suïcidar-se. Ernest tenia 62 anys i la seva dona Irene 61, estan enterrats al cementiri de Palma.

Pere Rosselló Oliver

Batle republicà d'Alaró

Pere Roselló Oliver (Alaró 1890 - Palma 1936). Fou un sabater compromès amb els seus companys, sindicalista i polític. Fou dirigent de les societats obreres d'Alaró La Recompensa del Obrero i La Fraternidad. Fou president (1931-36) de l'Agrupació Socialista d'Alaró. El 1931, fou elegit batle del seu poble. Arran dels fets d'octubre de 1934 fou desposseït del càrrec i empresonat. Després del triomf del Front Popular (eleccions del mes de febrer de 1936) es va amagar. Sembla ser que decidí entregar-se però fou executat (desembre del mateix any) al cementeri de Palma. Els que el van conèixer assenyalen el seu tarannà conciliador i mesurat.

Antoni Ensenyat

Josep Pizà Moyà

Batle de Consell

Josep Pizà Moya. Conegut també com Pisanet (? 1894 - Palma, 1938), era sabater d'ofici, en concret feia soles de sabata, i aviat es va vincular al Partit Socialista. Presidí la societat obrera El Producto del Trabajo, vinculada a les Joventuts Socialistes i quan fou anomenat batle, des del seu càrrec municipal, va intentar fer desaparèixer l'atur de la vila donant feina als obrers aturats. Va pressionar els terratinents i va canviar els noms dels carrers que tenien connotacions religioses. En la mateixa línia republicana va tancar el col·legit religiós per ordre ministerial general acatant les lleis republicanes. En esclatar el cop d'estat va entregar la vara d'alcalde i els papers al cap de Falange. El van acusar d'incitar els obrers a la vaga i, així, l' onze d'abril del trenta-vuit, compareixia amb vint-i-nou persones més ( 12 homes i 7 dones), tots del seu poble, davant un Tribunal Militar constituït a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma. De fet era un judici al poble de Consell, ja que es dictaminaren vint-i-cinc penes de mort i quatre cadenes perpètues. Després els executats sols foren tres: els germans Sureda: en Nofre i Sebastià, lliurepensadors i republicans i el batle, Josep Pizà.

Pisanet fou executat a les sis del matí de dia vuit d'octubre del trenta-vuit, a l'hemicicle del cementiri de la Ciutat de Palma. Tenia només quaranta-tres anys i estava casat.

Antoni Amer Llodrà, Garanya

Batle de Manacor

Antoni Amer Llodrà, anomenat Garanya (Manacor, 12 de febrer de 1882 - Manacor, 29 de desembre de 1936). Treballà de selleter i més tard de majorista de cuirs i productes de selleteria Va regentar també una agència de viatges, una gestoria, línies regulars de transport i la compra venda de productes diversos. Home polifacètic i emprenedor, va viure tota la seva vida a Manacor. Compromès i progressista, el 1911 ja fou elegit regidor per la candidatura republicana-socialista, i el 1913 fou un dels fundadors del Partit Autònom d'Unió Republicana. El 1931 es va presentar a les eleccions del Front únic Antimonàrquic i fou elegit batlle de la seva ciutat i diputat provincial. El 1934 va formar la Unió Republicana Mallorquina. En els anys en que fou cap de la batllia, va fomentar la cultura i la creació d'escoles nacionals, intentà sanejar la malmesa economia municipal (després dels anys de la dictadura i la crisi del 29) i va intentar pal·liar el problema de l'atur, oposant-se al caciquisme. Aconseguí posar en marxa un sistema públic de salut i comença el Pla General d'Ordenació Urbanística de Manacor, un projecte innovador i racional. En produir-se el cop d'estat era a Palma, on es va amagar en varis llocs per intentar tornar a Manacor, on finalment fou detingut, empresonat i assassinat.

Climent Garau Joan, Marió

Batle de Porreres

Climent Garau Joan, anomenat Marió (15 de juny, 1897 - 23 de setembre de 1936). Fou fuster i pagès fins que la seva afició al dibuix i la pintura el van dur a treballar a la industria S'Alfombrera de Palma. Tot i així, es va associar amb el seu germà i van obrir una fusteria a Porreres, segurament a causa del seu casament (1926) i el desig de treballar vora els seus. Activista social i membre del Partit Republicà Federal, va col·laborar a la premsa local i fou president de la Lliga d'Agricultors de Porreres i de la Societat El Porvenir. Fou fundador de Esquerra Republicana Balear a Porreres i el març de 1936 fou designat batlle i president de la Comissió gestora del Front Popular. Seguint les lleis republicanes prohibí les processons de Setmana Santa i això originà un greu conflicte amb l'església local. A causa del cop d'estat, Climent Garau i el seu germà es van amagar foravila fins que fatalment foren detinguts a finals de setembre. Foren segrestats, humiliats i torturats abans de ser assassinats al camí dels Reis, a Palma. L'any 2005 Climent Garau Joan fou anomenat fill il·lustre de Porreres.

Gaspar Mesquida Serra

Batle de Montuïri

Gaspar Mesquida Serra (1908 - Palma, 1936) treballà de xofer i havia emigrat a França, on s'havia amarat de noves idees progressistes. Després de les eleccions del febrer en què el batle anterior havia dimitit i a l'espera de noves eleccions municipals, fou designat alcalde de Montuïri. Després del cop d'estat va ser detingut i assassinat amb Miquel Garcia Baco. Tenia 28 anys i estava casat.

Eugenio Balduz Asensio

Joan Mas Verd, Collet

Batle de Montuïri

Joan Mas Verd, anomenat Collet ( Montuïri, 28 de desembre de 1899 - Palma, 4 de setembre de 1936). Era fill de pare pagès i mare mestra d'escola que aviat es va implicar dins de les activitats associatives i polítiques. Va estudiar als jesuïtes, tot i que va decidir de fer de pagès. Va realitzar varis viatges a Madrid i Barcelona on es relacionava amb cercles progressistes. al 1931 fou elegit regidor pel Front Únic Antimonàrquic. Formà part de les esquerres locals que es reunien a la Societat de Ca´n Xoroi i va participar en nombrosos actes públic i mítings republicans. També va escriure articles en vàries publicacions com Tribuna Libre, Ciudadania o El Republicano. Home de bon tarannà, va voler implementar les escoles publiques i laiques. El 1932 va promoure un debat públic que aconseguí inaugurar el Grup Escolar de la vila el febrer de 1935. Va realitzar millores importants al cementiri municipal (tancaments d'obra i forja) i també va crear la Biblioteca Municipal. El cop d'estat el va sorprendre a Palma i va retornar al seu poble malgrat les ofertes de fugir. Fou delatat, empresonat i assassinat a Son Pardo, a Palma, amb Joan Rigo. L'agost de l'any 2015 el consistori municipal el va declarar Fill il·lustre de Montuïri.

Rosselló Gornés, Ernest

Ernest Rosselló Gornés, de Fornells, va néixer l’any de 1917. Exiliat l’any 1939 seria deportat al camp de Mauthausen- Gusen l’any 1941. Aquell mateix any, moriria assassinat, concretament a la nit de Nadal. Tenia 24 anys.

Sintes Pons, Cresenci

Cresenci Sintes Pous, de Maó, va néixer l’any 1911. Exiliat l’any 1939, fou deportat a Mauthausen- Gusen a l’any 1941. Morí assassinat el dia 3 de desembre de 1941. Tenia 30 anys.

Beltran Torrent, Joan

Joan Beltrán Torrent, de Ciutadella, va néixer l’any 1896. Detingut dia 25 de febrer de 1939, l’enviaren pres al Castell de Sant Felip. Fou assassinat dia 20 de març de 1939 a Maó. Tenia 45 anys.

Gómez García, Manuel

Manuel Gómez Garcia, d’Alaior, va néixer l’any 1911 i fou assassinat dia 20 de març de 1939. Tenia 28 anys.

Pere Josep Càneves Salas

Batle de Pollença

Pere Josep Cànaves Salas ( 1879 - Palma, 1938). Era mariner, encara que no exercia, ja que podia viure de diversos negocis i rendes. Fou anomenat batle en en triomf del Front Popular el febrer de 1936, ja que formava part d'Esquerra Republicana. Precisament a Pollença hi ha ver un dels pocs intents de fer front al carrer al cop militar de l'exercit africanista. Els pollencins, amb el seu batlle al capdevant, van pagar molt car la seva lleialtat a la república instaurada democràticament. El judici en el qual Pere Josep Cànaves fou condemnat a mort, fou sense cap mena de dubte un dels més espectaculars de tots el que es celebraren, ja que foren encausades cent quaranta-set persones entre militars de la base d'hidroavions i gent del poble. El fiscal va sol·licitar disset penes de mort i n'executaren vuit. Entre els indultats figuraven els dos fills del batle, Pere i Antoni, que l'acompanyaren fins als darrers moments de la seva vida

Pau Crespí Villalonga

Batle de Mancor de la Vall

Pau Crespí Villalonga (Lloseta, 1879 - Alaró, 1936). Fou un sabater i batlle republicà de Mancor de la Vall. Fou president la la societat La Esperanza del Obrero (1931). El marÇ de 1931 va prendre possessió com a president de la comissió gestora que el govern civil va imposar a Mancor. El seu segon fill també era gestor d'aquesta. Fou detingut i assassinat juntament amb el seu fill Onofre Crespí Riera, de tan sols 21 anys. Pare i fill foren segrestats per un grup de falangistes i duts a la Costa de Tofla, a la carretera entre Alaró i Lloseta, on foren assassinats.

Pere Vallespir Amengual, Bubo

Batle de Costitx

Li deien En Bubo. Trenta-vuit anys. Casat. No pertanyia a cap partit polític, tot i que havia estat batle dins el període republicà, però mantenia una ferma amistat amb el notari Molina de Sineu, que era un home extremadament polititzat. Treballava de forner i, a estones perdudes, feia de carter. Ho tenia decidit: seria carter, quan el seu pare es retiràs de l'ofici. Hauria estat carter, si un desset d'agost del trenta-sis, la Guàrdia Civil de Sencelles no l'hagués detingut a ca seva. El mateix vespre el traslladaren a Palma, i fou lliurat a l'antiga Casa del Poble, controlada per homes de Falange. De llavors ençà no s'ha sabut res més d'ell.

Antoni Mateu Ferrer

Batle d'Inca

Antoni Mateu Ferrer, Rinya (Inca, 1901 - Palma, 1937). D'ofici registrador de la propietat, fou un home demòcrata i progressista que va fer moltes millores a la seva ciutat natal durant el seu mandat com a batle a partir de 1932. Va crear la Biblioteca publica, l'Escola Graduada, l'Escola d'Arts i Oficis, el dispensari de la Casa de Socors, el Laboratori de la Casa Bressol, la Banda Municipal i va projectar una altra escola per a la qual es va comprar el solar al camí vell de Llubí, un projecte que va quedar a mig fer a causa del cop d'estat. També es va preocupar pel patrimoni etnogràfic de la ciutat, per la qual cosa va fer un projecte de conservació dels molins inquers. Pel que fa a la seva activitat política, el 1934 fou fundador d'Esquerra Republicana Balear i va formar part del seu comitè executiu. Al juliol de 1936 fou detingut, se li formà consell de guerra i fou executat al cementiri de Palma amb d'altres batlles elegits democràticament. Tenia trenta-sis anys.

Jaume Garcies Obrador

President de la Diputació Provincial

Jaume Garcias Obrador ( 1894, Palma -  4 d'agost de 1938). Treballava com a electricista a GESA (el 1920 fou president de la Societat d'Electricistes La Energia) i des de molt aviat fou membre de les joventuts socialistes, i amb altres activistes s'oposaren al verguisme (1922-23). El 1920 fou un dels primers en contraure matrimoni civil amb Francisca José Ribas segons s'explica a les planes d'El Obrero Balear, periòdic amb el qual col·laborava des de 1914. Dos anys després fou elegit vicepresident de la Federació de Societats Obreres de Balears i president de l'Agrupació Socialista de Palma. El 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera, figurà dins de la comissió executiva del sindicat UGT de Balears i reorganitzà les joventuts socialistes (1927-1930). Quan es va proclamar la República,  el 1931, es feu càrrec, amb Antoni Pol, del govern civil balear. Fou elegit regidor (1931-33) i políticament fou molt actiu i creà controvèrsia dins el partit socialista, del qual presidí la seva Federació (1935-1936). Fou designat president de la Diputació Provincial de Balears el febrer de 1936, càrrec que ocupava en el moment del cop d'estat. Restà amagat durant tota la guerra, però finalment fou delatat i assassinat. L'any 2007 fou anomenat Fill Predilecte de l'Illa de Mallorca.

Pere Llull Fullana, Tirons

Batle d'Algaida

Pere Llull Fullana (Algaida, 1908 - Manacor, 1936). Regentava un comerç. Fou batle d'Algaida per Esquerra Republicana, designat per la comissió gestora de 25 de juny de 1936. Abans fou regidor d'Hisenda i el 17 d'abril autoritzà una diada festiva religiosa a Castellitx i després la vetà "davant l'actual situació i per evitar desordres". Va rebre un avís de mort: li penjaren un cap d'ase a la porta de ca seva.  El detingueren (16-08-1936) i el conduïren a la Casa de la Vila des d'on, a la nit, el portaren a Son Coletes, juntament amb vuit algaidins més, entre ells el seu pare Pere i el seu germà Antoni. Moriren tots cremats - els tres Tirons  de viu en viu, així com també el seu amic (regidor i líder republicà) Llorenç Antich Móra. En Pere Llull tenia vint-i-set anys i estava casat.

Joan Parera Gomila, Ramonico

Batle de Portocristo

Joan Parera Gomila, conegut com Ramonico ( 1893 - Manacor, 1936). Fou elegit  delegat de batlia a les eleccions de 1936. Fou detingut i assassinat a Manacor el setembre de 1936.

Tomàs Seguí i Seguí, Ramellí

Batle d'Esporles

Tomàs Seguí i Seguí, anomenat Ramellí, (Esporles, 24 de desembre de 1891 - Porreres, 4 de febrer de 1937) fou un treballador i polític mallorquí membre del PSOE des de 1916. Fou president de la Federació Gremial esporlerina i el 1920 fou regidor. Es va dedicar a millorar les condicions de vida i protecció dels menors, així com la sanitat pública. Amb la dictadura de Primo de Rivera, que dissolgué els ajuntaments, Tomàs Seguí va marxar a Cuba, on va treballar de carboner a Cienfuegos amb altres veïns emigrants d'Esporles. Va tornar a Espanya el 1927.

El 1931, a les eleccions municipals, va ser elegit regidor i després alcalde. Va destacar per les obres de sanejament públic, canalització i proveïment d'aigua potable (un problema que persistia a la zona des de feia molts anys) i les obres escolars i dotació dels centres educatius. Després dels fets d'octubre del 34, fou destituït i empresonat. L'agrupació socialista i la Casa del Poble local van ser clausurades. Després de les eleccions generals de 1936 fou rehabilitat en el seu càrrec.

En produir-se el cop d'estat de juliol de 1936 va aconseguir amagar-se un temps en la mateixa localitat amb l'ajuda dels seus veïns, però va ser descobert i detingut el 1937 en haver fracassat tots els intents de fugida de Mallorca. Traslladat a la presó, la seva esposa no va aconseguir identificar-ho a causa del rostre desfigurat per la tortura. A principis de febrer de 1937 va ser executat sense cap judici i llançat a una fossa del cementiri de Porreres.

Artola Casals, Ramón

Ramon Artola Casals, va néixer a Campos a l’any 1912. A l’any 1939 s’exilià a França d’on fou deportat al camp de concentració Mauthausen-Gusen, a Alemanya. Dia 31 d’agost de l’any 1941 morí a mans dels nazis. Tenia 29 anys.

Joan Alemany Villalonga, de Can Julià

Batle de Búger

Joan Alemany Villalonga de Can Julià (Búger, 1891 - Santa Maria del Camí, 1936). Fou comerciant i polític, tot i que el seu ofici primer era ebenista. Havia emigrat a l'Argentina on va tenir un cert èxit econòmic. Després va ser propietari d'una botiga de queviures al carrer de Lluís Salvador de Ciutat de Palma regentada per la seva dona. Estava afiliat al Partit Republicà Federal. El 1931 fou elegit democràticament batle de Búger i diputat provincial. L'any 1934 fou empresonat com a conseqüència dels fets d'octubre. Milità a Esquerra Republicana Balear i en esclatar el cop d'estat de 1936, va intentar sortir de l'illa. El dia 20 va anar al Port de Felanitx i no va trobar cap barca. Passà a Sóller, d'on va fugir en ser delatat. Finalment va anar a Pòrtol -a la casa d'un home de Búger amic seu- on va ser detingut pels falangistes de la localitat que el van escarnir i torturar brutalment abans de ser assassinat prop del cementeri de Santa Maria del Camí, el 27 de setembre de 1936.Tenia quaranta-cinc anys i era casat.

Antoni Adrover Santandreu, Ravenet

Batle de Son Negre

Antoni Adrover Santandreu, anomenat popularment En Ravenet ( 1898 - Manacor, 1936). Treballador del camp, foraviler. Vivia a Son Campanario. Fou anomenat Delegat de l'Ajuntament a Son Negre. Detingut i assassinat el setembre del 36 fou mort a Son Coletes. Tenia trenta-vuit anys i estava casat.

Mascaró Llopis, Bartomeu

Bartomeu Mascaró Llopis, d’Alaior, va néixer a l’any 1906. Deportat el 1941 al camp de Mauthausen, finalment pogué sortir amb vida.

Pons Jover, Ramon

Ramon Pons Jover, d’Es Migjorn Gran, va néixer l’any 1907. Exiliat a l’any 1939, seria deportat al camp de Mauthausen-Gusen a l’any 1941, del qual conseguiria sortir amb vida.

Rotger Mercadal, Vicent

Vicent Rotger Mercadal, de Maó, va néixer l’any 1915. S’exilià l’any 1939 i fou deportat al camp de Dachau-Allach Natzeweiler. Quan fou deportat tenia 29 anys. Tot i que el seu parador és deconegut, s’estima morí al mateix camp.

Rodríguez Minguez, Ernesto

Ernesto Rodríguez Mínguez, de Maó, va néixer l’any 1909. S’exilià l’any 1939 i fou deportat a Mauthausen a l’any 1941. El 31 de novembre de 1942 morí assassinat. Tenia 33 anys.

Cardona Carreras, Àlvar

Àlvar Cardona Carreras, de Maó, va néixer l’any 1914. Deportat a Mauthausen-Gusen a l’any 1940, moriria assassinat el dia 18 de desembre de 1941 al Castell de Hartheim. Tenia 27 anys.

Van-Walre Coloma, Josep Maria

Josep Maria Van-Walre Coloma, d’Es Castell, va néixer a l’any 1902. S’exilià l’any 1939 i seria deportat al camp de Mauthausen-Gusen a l’any 1941. Moriria assassinat el mateix any, concretament el 6 de desembre. Tenia 39 anys.

Ballester Dalmedo, Enric

Enric Ballester Dalmedo, de Maó, va néixer l’any 1919. Deportat a Mauthausen-Gusen a l’any 1940, moriria assassinat el 31 de gener de 1942. Tenia 33 anys.

Saura Moll, Rafel

Rafel Saura Moll, de Maó, va néixer l’any 1907. Exiliat a l’any 1939, va ser deportat a Mauthasen-Gusen i assassinat el 27 de novembre de 1942. Tenia 35 anys.

Pons Mercadal, Joan

Joan Pons Mercadal, de Maó, va néixer l’any 1910. Deportat a l’any 1941 a Mauthausen, morí assassinat el mateix any. Concretament el 29 d’agost. Tenia 31 anys.

Muerza Esparza, Ángel

Ángel Muerza Esparza, de Ciutadella, va néixer l’any 1908. Detingut dia 9 de febrer de 1939, fou assassinat a la Mola el dia 18 del mateix mes.

Llompart Garau, Joan

Joan Llompart Garau, d’Algaida, va néixer a l’any 1903. El 28 de maig de l’any 1944 va ser detingut i deportat al camp de concentració Halle, Plömitz a Buchenwald. Finalment va ser alliberat.

Oliver, Bartomeu

Bartomeu Oliver, natural de Llucmajor, va néixer l’any 1922. Va ser deportat amb 21 anys a Sachsenhausen, Falkensee, on finalment podria sortir amb vida.

Picornell Femenias, Aurora

Palmesana del Molinar, casada i amb una filla petita, era sastressa de professió, militant del partit comunista i de la lliga laica, Aurora fou detinguda pels feixistes els primers dies del cop d’estat militar. Tancada primer a la presó provincial de Palma i després a la presó de dones de Can Sales d’on desaparegué junt a altres companyes el dia 5 de gener de 1937, tenia 24 anys quan fou assassinada probablement a la Creu de Porreres.

Pascual Flaquer, Antònia

Va néixer a Capdepera, vivia al Molinar, casada, brodadora de professió, militant del partit comunista, detinguda i tancada a la presó de dones de Can Sales mesos després del cop d’estat feixista, tenia 33 anys quan fou assassinada junt a la seva mare i la seva germana Maria la nit de reis de 1937, es creu que les mataren a Porreres, continuen desaparegudes.

González Rodríguez, Belarmina

Tenia 22 anys, era comunista i vivia al barri palmesà de la Soledat, fou detinguda pels feixistes i tancada a la presó de dones Can Sales dia 31 de desembre de 1936 d’on desaparegué uns dies després, concretament la nit de reis de 1937. Es sospita que fou assassinada a Porreres junt a Aurora Picornell, Catalina Flaquer i les seves filles Maria i Antònia Pascual Flaquer.

Bassa Galmés, Magdalena

De Manacor, de malnom “Conillera i Móra”, casada i amb fills, portava menjar al seu marit que s’havia amagat arran del cop d’estat, els feixistes el cercaven i agafaren a la dona. Magdalena tenia 28 anys quan els feixistes la mataren a Son Coletes el 4 de setembre de 1936. Diuen que el seu marit es suïcidà acorralat pels feixistes i sabent de la mort de la seva dona.

Jaume Vanrell, Margalida

De Llubí, vivia a Manacor, casada i amb dues filles, regentava amb el seu home una rellotgeria, estava embarassada de 7 mesos, els feixistes la detingueren i tancaren a la Comissaria de Manacor, d’allà la tragueren el 28 d’agost de 1936 i l’assassinaren, el seu home, Antoni Alomar Mas, fou també assassinat, tenien dues filles petites, de 8 i 11 anys, quedaren soles.

Salas Llull, Francesca

De Manacor, filla de Llorenç Sales Domenge i de Francesca Llull Font, ambdós assassinats, fou detinguda l’agost de 1936 i tancada a la presó de Manacor, tenia sols 25 anys quan els feixistes l’assassinaren amb la seva mare al cementiri de Son Coletes el dia 8 de gener de 1937.

Grimalt Sitjar, Gabriela

Nascuda a Manacor, fou assassinada el dia 1 de setembre de 1936, tenia 54 anys, era casada i amb fills, diuen que un veí la matà per qüestions personals, fos com fos, el fet és que fou assassinada a i enterrada a Sa Finca de Son Perot del terme municipal de Manacor.

Muntaner Riera, Llorenç

Era el President de les Joventuts Socialistes Unificades del poble. L'assassinaren. Gairebé l'assassinaren dues vegades, perquè la seva sang vessada no assacià els assassins. Mal pagats amb la sang de Llorenç, assassinaren son pare.

Ginard Genovard, Bartomeu

Tenia denou anys i treballava a l'empresa "Ferrer de Carreteras". Cantava molt bé Bartomeu Ginard i, tal volta, si no l'haguessin cosit inesperadament a trets, la seva veu hauria adquirit notorietat. Això no obstant, la vida de Bartomeu Ginard va quedar en projecte. Estava tranquil a Na Marranxa i berenava de trempó. Què podia témer un home que berena feliç de trempo? Docs pot tèmer, fins i tot, la mort. A Bartomeu Ginard li dispararen des de la carretera de Capdepera i ací s'acaba la història.

Josep Marí Juan

Pere Mayol Martorell

Manuel Molina Martí

Gabriel Mora Mas

Miquel Navarro Campomar

Pasqual Pomar Bellafont

Jaume Rebassa Garcies

Josep Roy Rivas

Guillem Torrens Sastre

Rafel Xamena Moll

Josep Caules Pons

Ignasi Moll Caymaris

Joan Gelabert Miquel

Joan Gelabert Miquel, de Sineu, va néixer l’any 1895. L’any 1940 va ser deportat al camp de Mauthausen-Gusen, a Alemanya. Dia 3 d’agost de 1941 morí assassinat a mans dels nazis. Tenia 46 anys.

Bartomeu Rullan Socias

Bartomeu Rullan Socias, d’Escorca, va néixer l’any 1912. Deportat al 1944 a Buchenwald – Gandersheim. Tot i que probablement morí al camp de concentració no se sap si poder finalment salvar la vida.

Antoni Planells Bonet

Va néixer l’any 1909. Exiliat i deportat a Mauthasen-Gusen l’any 1944. Finalment va ser alliberat.

Joan Bonet Ribas

Va néixer l’any 1899. Deportat a Mauthasen-Gusen l’any 1941. Finalment va ser assassinat el 21 de juny de 1941.

Antoni Rosselló Roig

Va néixer l’any 1901. Exiliat i deportat a Mauthasen-Gusen l’any 1941. Finalment va ser assassinat el 21 d’abril de 1942.

Pere Ferrer

Va néixer l’any 1916. L’any 1944, va ser detingut i deportat a Mauthasen-Gusen. Finalment va ser alliberat.

Agustí Gutiérrez Serra

Va néixer l’any 1908. L’any 1939 fou exiliat i deportat a Mauthasen-Gusen l’any 1941. Finalment va ser alliberat.

Vicent Ramon Tur

Va néixer l’any 1915. Detingut i deportat a Mauthasen-Gusen l’any 1941. Finalment va ser alliberat.

Joan Palerm Planells

Va néixer l’any 1911.Exiliat l’any 1939 i deportat a Mauthasen-Gusen l’any 1944. Finalment va ser alliberat.

Antoni Ferrer Calvo

Va néixer l’any 1909. Exiliat a l’any 1939, va ser deportat a Mauthasen-Gusen el 1940. Finalment va ser alliberat.

Bartomeu Vallori Andrade

Va néixer l’any 1924. Deportat a Mauthasen-Gusen l’any 1942. Finalment va ser alliberat.

Just Gutiérrez Serra

Va néixer l’any 1917. L’any 1939 fou exiliat i deportat a Mauthasen-Gusen l’any 1940. Finalment va ser alliberat.

Antoni Bonet Tur

Va néixer l’any 1892. L’any 1942 fou deportat a Mauthasen-Gusen. Finalment va ser alliberat.

Joan Torres Ribas

Va néixer l’any 1914. Exiliat l’any 1939 i deportat a Mauthasen-Gusen l’any 19440. Finalment va ser alliberat.

Vicent Marí Cardona

Va néixer a Eivissa l’any 1899. Era picapedrer de professió i afiliat a l’associació El Compañerismo. Era casat, pare d’una filla i d’un fill. Va ser assassinat el dia 6 d’octubre de 1936, quan tenia trenta-set anys.

Llorenç Cobos Lluy

Va néixer l’any 1919. Exiliat i deportat l’any 1939 al Camp d’Argelès, a la presó de Vernet. Finalment va ser alliberat.

Bartomeu Marí Escandell

Va néixer l’any 1918. Exiliat l’any 1939 i deportat a Mauthasen-Gusen l’any 1941. Finalment va ser alliberat.

Vicent Cabanillas Ramón

Va néixer l’any 1910. L’any 1941 fou deportat a Mauthasen-Gusen. Finalment va ser alliberat.

Vicent Juan Torres

Va néixer l’any 1913. Va ser detingut i deportat a Mauthasen-Gusen l’any 1941. Finalment va ser alliberat.

Joan Gómez Ripoll

Li deien Campos. Va néixer a Eivissa el 1888. Va ser mestre d’obres, constructor del Gran Hotel, més conegut com a Montesol. Era membre de la UGT, del Partit Socialista i del Comitè Antifeixista d’Eivissa. Va ser afusellat el 30 de setembre del 1942, al cementeri de Palma.