Sessió de 12 de juny de 2026
El Ple del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES) ha aprovat per unanimitat la Memòria sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2025, d'acord amb el que disposa l'article 2.1.e) de la Llei 10/2000, de 30 de novembre, del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, a on disposa que "és funció del CES elaborar i trametre anualment al Govern una memòria, en la qual retrà compte de les activitats realitzades i podrà exposar els suggeriments i les observacions que consideri oportunes en relació amb la situació socioeconòmica i laboral de les Illes Balears."
Aquest document, és un recull de les principals dades que reflecteixen la realitat del que ha succeït al nostre arxipèlag al llarg del darrer any.
Està previst que es faci un acte social de presentació de la memòria la segona setmana del mes de juliol.
Una de les principals conclusions de la Memòria és que les Illes Balears consoliden el dinamisme de la seva economia.
La Memòria del CES, que cada any presenta una anàlisi objectiva i àmplia de la realitat balear des de nombrosos punts de vista, destaca el creixement sòlid de l’economia de l’arxipèlag, impulsat sobretot pel sector serveis.
Per contra, la pressió sostinguda del cost de la vida a les Illes Balears erosiona la capacitat de despesa, dificultant l’accés a serveis bàsics.
El preu de l’habitatge a les Balears va augmentar i ja és el segon més alt d’Espanya, només per darrere de Madrid. Igualment Balears registra els preus del lloguer més elevats de tot Espanya segons l’índex experimental de l’INE.
La població de les Illes Balears va arribar a 1.249.844 habitants el 2025, un nou rècord impulsat per la immigració, que ja suposa el 21,7% dels residents. L’afiliació mitjana a la Seguretat Social va assolir un màxim històric, i la taxa d’atur anual mitjana a les Illes Balears s’ha reduït pràcticament a la meitat en una dècada.
En aquesta sessió també s'ha aprovat per unanimitat donar suport al manifest en defensa del desenvolupament local participatiu en zones pesqueres atès que la Comissió Europea ha proposat un fort retall de fins a 4.000 milions d’euros (una reducció del 67%) per a la pesca en el pròxim Marc Financer Pluriennal (2028-2034).