9 març 2023 Presidència

Armengol i Yllanes tracten amb el relator especial de l’ONU els avenços en memòria democràtica a les Balears NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

Armengol i Yllanes tracten amb el relator especial de l’ONU els avenços en memòria democràtica a les Balears

La presidenta del Govern, Francina Armengol, i el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, han rebut avui en el Consolat de Mar el relator especial de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, l’argentí Fabián Salvioli, que es troba aquests dies a les Balears per conèixer de primera mà les polítiques i iniciatives que es desenvolupen en matèria de memòria democràtica.

Amb el mandat obtingut pel Consell de Drets Humans de l’ONU, Salvioli s’ocupa de les situacions de transició després d’un conflicte o règim autoritari en què s’hagin produït violacions manifestes dels drets humans i greus violacions del dret internacional humanitari. Amb els seus informes, analitza les mesures aprovades per les autoritats en qüestió.

Durant la reunió mantinguda, a la qual també han assistit, per part del Govern, el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Juan Jurado, i el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, han pogut tractar els avenços duits a terme en els darrers anys pel Govern, mitjançant les entitats memorialistes, i sostinguts en l’aprovació al Parlament de les lleis per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, i de memòria i reconeixement democràtics, el 2016 i el 2018, respectivament.

La presidenta del Govern ha reivindicat el paper de la Llei de fosses i la Llei de memòria democràtica, «dues lleis meravelloses que ens han permès treballar en pro de la veritat, la justícia i la reparació, també des d'un punt de vista pedagògic per a tota la societat i demanant perdó a les víctimes per tants d'anys d'espera». Francina Armengol ha mostrat el compromís del Govern de «seguir treballant per continuar fent-ho possible» i ha agraït la tasca de les entitats memorialistes «per la feina de tants d'anys de manera sacrificada».

Fabián Salvioli ha afirmat estar «seguint de prop el procés de tota Espanya, però particularment de les Illes Balears perquè les polítiques que s'hi estan desenvolupant poden ser un exemple a seguir en altres territoris». El relator de les Nacions Unides ha afirmat que a les illes «s'està fent el que ha de fer-se», ja que «s'ofereix acompanyament psicosical a les famílies, s'ajuda a tancar cercles amb l'entrega de restes i es permet avançar cap al futur establint currículums a les escoles de memòria democràtica».

D'altra banda, el vicepresident Yllanes ha afirmat que «la presència del relator significa el punt culminant de vuit anys de compromís polític del Govern per avançar en memòria democràtica» i ha recordat que «no parlam d'obrir fosses perquè ho reclamin les víctimes o les entitats memorialistes, sinó de drets humans».

Fins avui, a les Illes Balears s’han pogut recuperar en total les restes d’almenys 241 persones assassinades durant la Guerra Civil i la repressió franquista, de les quals ja se n’han identificat 53 i se n’han tornat 44 a les famílies.

En aquests moments, el Govern de les Illes Balears ja executa el IV Pla de Fosses, el més ambiciós, amb un pressupost d’1,3 milions, per tal de completar el mapa de totes les exhumacions identificades com a viables i d’acabar els treballs d’exhumació en les darreres fosses de la repressió franquista. A més, i entre d'altres mesures, la setmana passada el Govern va anunciar la creació d'una oficina d'atenció directa per a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, que oferirà als familiars de les víctimes la possibilitat d’intercanviar informació amb la Direcció General de Memòria Democràtica de manera individualitzada i rebre assessorament jurídic, així com atenció psicològica, si així ho desitgen. És una iniciativa pionera a nivell estatal, que compleix amb les reclamacions de les Nacions Unides i del moviment memorialista, i que situa el Govern al capdavant de les polítiques de memòria democràtica d’arreu l’Estat.

Durant la seva visita a Mallorca, que s’allargarà fins al diumenge, el relator especial de l’ONU coneixerà algunes de les iniciatives posades en marxa, es reunirà amb representants de la societat civil i d’entitats memorialistes, i participarà el dissabte en l’acte d’homenatge i lliurament de restes de quatre víctimes als seus familiars, que tindrà lloc al migdia davant del Mur de la Memòria del cementiri de Palma, entre altres activitats.