18 febrer 2023 <10aL>Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica

El Govern col·loca les primeres Stolpersteine a Formentera en homenatge a cinc víctimes del nazisme NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

El Govern col·loca les primeres Stolpersteine a Formentera en homenatge a cinc víctimes del nazisme

Més d'un centenar de llambordes daurades i platejades recorden a Balears a les víctimes del feixisme a través del projecte Stolpersteine-Pedres de la Memòria que, amb la incorporació de Formentera, ja és present en les quatre illes

La Vicepresidència del Govern i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, juntament amb el Consell Insular de Formentera, ha retut homenatge aquest dissabte a cinc formenterencs víctimes del nazisme, tots ells deportats a Mauthausen en 1940 i posteriorment assassinats a Gusen, amb la col·locació de cinc Stolpresteine que honoraran la seva memòria en els llocs en els quals van viure.

Tres llambordes daurades de llautó i amb una breu biografia recordaran les vides dels deportats a camps de concentració nazis Jaume Colomer, Miquel Costa i Josep Riera enfront del Centre Artesà de Formentera Antoni Tur “Gabrielet”, a Sant Francesc; una quarta recorda la de Jaume Roig enfront de la Casa del Poble de La Mola; i la cinquena, col·locada al carrer Major de Sant Ferran de Ses Roques, a l'altura de l'església, recordarà la d'Antoni Planells.

Són les primeres pedres del projecte Stolpersteine que es col·loquen a Formentera i, amb elles, el Govern estén a les quatre illes la petjada d'aquest homenatge que, des de 1992, dirigeix l'artista alemany Gunter Demnig i que, amb més de 6.000 llambordes repartides per tota Europa, constitueix el memorial descentralitzat a les víctimes del feixisme més gran del món.

«Colocar aquestes stolpersteine a Formentera significa estendre aquesta iniciativa a totes les Illes Balears, un dels objectius de les polítiques de memòria per aquesta legislatura. És important per a la societat formenterenca tenir present que aquestes són unes llambordes que celebren la vida d'aquestes persones, i que les recorden en els llocs a on varen néixer i a on varen viure, en els carrers pels quals varen passejar. Memòria és recordar-los, i memòria és també recordar que el nazisme els va matar», ha assenyalat el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado.

Per part seva, la presidenta del Consell, Ana Juan, ha destacat d'aquesta iniciativa que «treu de l'anonimat milers d'històries que a Formentera desgraciadament coneixem de primera mà, i fa més visible i personal la tragèdia que van sofrir les víctimes del feixisme». «També és una manera de retornar el seu nom i la seva memòria als seus carrers i als seus pobles», ha afegit.

La presidenta també ha agraït, una vegada més, el treball del Govern de les Illes Balears que, en col·laboració amb l'àrea de Patrimoni del Consell, «està duent a terme totes aquestes accions, també el Pla de Fosses, per a recuperar la memòria dels nostres veïns i veïnes, i de totes aquelles persones que van ser assassinades en la nostra terra».

L'any 2018, i a iniciativa de la Associació Memòria de Mallorca i de la pròpia Fundació Stolpersteine, es va ampliar a més el memorial a les víctimes del franquisme, a les quals es reconeix així com víctimes del feixisme per la vinculació del règim de Franco amb el règim d'Hitler. Unes llambordes idèntiques a les Stolperstein però d'acer, i no de llautó, i per tant platejats i no daurats, recorden així a les víctimes directes de la repressió franquista. Són les Remembrance Stones o Pedres de la Memòria, i la primera d'elles es va instal·lar en 2018 a l'illa de Mallorca.

En total, són ja més d'un centenar de pedres les col·locades en tota la comunitat autònoma en homenatge a les víctimes del feixisme. La ubicació i informació de les Stolpersteine i Pedres de la Memòria es pot consultar en el nou visor de Memòria Democràtica de les Illes Balears.

Jaume Colomar Juan

Natural de can Vicent Savines. Va néixer el 5 de febrer de l’any 1912 a Formentera. Era mariner d’un vaixell de cabotatge. Va ser deportat el 6 d’agost del 1940 a Mauthausen i traslladat el 17 de febrer del 1941 a Gusen, on va morir el 10 de gener de 1942. Tenia 29 anys.

Miquel Costa Yern

Natural de can Miquel Coques: va néixer el 17 de gener del 1914 a Formentera. Va ser deportat a Mauthausen el 6 d’agost del 1940 i traslladat a Gusen el 17 de gener del 1941, on va morir el 15 de desembre del mateix any. Tenia 27 anys.

Josep Riera Mayans

Pep de can Toni Martí va néixer el 25 d’agost del 1914 a Formentera. Al setembre del 36 va aconseguir fugir de l’illa a bord del Miguel Pequeño. Fou deportat a Mauthausen el 6 d’agost del 1940. Va ser traslladat a Gusen el 17 de febrer del 1941, on va morir el 30 de novembre del mateix any. Tenia 27 anys.

Jaume Roig Mayans

Natural de can Vicent Corda de la Mola, va néixer el 25 de juliol del 1912 a  Formentera. Era mariner. Va ser deportat a Mauthausen el 6 d’agost del 1940 i traslladat a Gusen el 17 de febrer del 1941, on va morir el 29 de juliol del mateix any. Tenia 29 anys.

Antoni Planells Guasch

Natural de can Toni Marc, va néixer el 7 d’abril del 1913 a Formentera. Va ser deportat el 13 de desembre del 1940 a Mauthausen i traslladat a Gusen el 24 de gener del 1941, on va morir el 16 de novembre de 1941. Tenia 28 anys.