El Govern identifica les restes del murcià Francisco Solano, víctima del Penal de Formentera NNota Informativa

Francisco Solano Vera és la primera víctima mortal de la colònia militar franquista de la Savina que ha pogut ser identificada en el cementeri de Sant Francesc Xavier, a Formentera.

Les restes varen ser localitzades el mes d’abril passat durant la primera fase d’exhumacions i excavacions del cementeri vell de Formentera que, en el marc del Tercer Pla de Fosses del Govern (2021-2022), va impulsar la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, i en estreta col·laboració amb el Consell Insular de Formentera, amb l’objectiu de localitzar un mínim de 58 víctimes mortals que haurien mort en el Penal entre 1940 i 1942.

La intervenció la va dur a terme la Sociedad de Ciencias Aranzadi i va donar com a resultat la recuperació d’almenys sis cossos compatibles per les seves característiques amb les víctimes del Penal. El primer d’ells a ser identificat ha estat el de Francisco Solano Vera.

Segons l’informe d’identificació biològica realitzat pel laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz), la identificació de Francisco Solano s’ha dut a terme mitjançant la comparació genètica de les mostres donades per dues filles del difunt i les mostres òssies procedents de l’exhumació en el cementeri.

Les seves restes haurien estat recuperats en la sepultura 10 de la fila 6, al pati 2 del cementeri de Sant Francesc Xavier.

D’acord amb la documentació de l’època, recollida en l’estudi de l’historiador eivissenc Antoni Ferrer Abárzuza per al Segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, el murcià hauria mort en la colònia militar franquista de Formentera el 7 de juliol de 1942 per caquèxia i tuberculosi pulmonar.

La identificació permet confiar que les restes recuperades en la primera fase d’exhumacions del cementeri de Sant Francesc Xavier del passat mes d’abril es correspondrien amb víctimes del Penal.

En els pròxims mesos, una segona intervenció a Formentera cercarà altres víctimes del Penal dins del Quart Pla de Fosses del Govern (2022-2023), tal com va aprovar enguany la Comissió Tècnica de Fosses i Desapareguts del Govern de les Illes Balears.

Fins avui, a les Illes Balears s’han pogut recuperar en total les restes d’almenys 220 persones assassinades durant la Guerra Civil i la repressió franquista, de les quals ja s’han identificat 47 amb Francisco Solano, i s’han retornat 35 a les seves famílies.

Francisco Solano Vera

Nascut el 13 de desembre de 1902 a Cartagena (Múrcia) i resident a Los Dolores, Francisco Solano Vera era forner i estava casat amb Dolores Fernández, amb la qual tenia sis fills.

Va morir el 7 de juliol de 1942 al Penal de Formentera als 39 anys, per caquèxia i tuberculosi pulmonar.

El Penal de Formentera

També conegut com la Colònia o el Campament de la Savina, per la seva ubicació al costat del municipi formenterenc, el Penal de Formentera va ser un centre penitenciari franquista obert entre l'abril i el maig de 1940 i dependent de la Presó Provincial de Palma.

Estava destinat a persones ja sentenciades per tribunals militars i s'estima que, en els seus dos anys de vida, va arribar a albergar fins a 2.000 reclusos, procedents de totes les províncies d'Espanya.

Els presos internats i sentenciats a penes inferiors a 12 anys de presó eren autoritzats a sortir del Penal per a fer treballs i tasques. Als condemnats a sentències superiors, se'ls reservava, no obstant això, reclusió o treball a l'interior del campament mateix.

Tots ells compartien unes condicions de vida deplorables, caracteritzades per l'amuntegament, la insalubritat, les malalties i la fam. Aquestes condicions van dur a la mort d'almenys 58 persones recluses, una xifra constatada per la mateixa burocràcia del règim franquista, i documentada per l'estudi de la colònia penitenciària efectuat per l'historiador Antoni Ferrer Abarzuza, a petició del Govern de les Illes Balears i com a part del seu Segon Pla de Fosses.

Segons els testimoniatges i documents recollits per aquest estudi, els morts eren enterrats en el cementiri nou de Sant Francesc, el qual va començar a construir-se el 1938 i va ser inaugurat el 1940, poc abans que es produís la primera defunció documentada en el Penal, a l'abril de 1941.

D'acord amb aquest estudi, les morts es van succeir fins a l'octubre de 1942 i «quan es produïa una mort, el cos del finat era traslladat amb carro, des del Penal i fins a la porta de l'església, on el rector resava un respons davant el taüt, i d'aquí seguien al cementiri».

Aquests testimoniatges afirmen que «a vegades es posava més d'un cadàver en el mateix taüt» i també que «quan es produïa una defunció, es deixava el cadàver en el dipòsit de la infermeria a l'espera que es produís una altra mort per a aprofitar el viatge».

El Penal va tancar a la fi de 1942, probablement i segons els estudis, davant el temor del règim franquista al fet que l'opinió pública internacional conegués la situació d'horror que es vivia a Formentera. Els presos van ser llavors traslladats a altres penitencieries.