El Govern recorda les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme en el Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades NNota Informativa

El Govern ha retut homenatge aquest dimarts, 30 d’agost, als desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme en un acte celebrat al Consolat de Mar en commemoració del Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades.

A l’acte hi han participat Francina Armengol, presidenta de les Illes Balears; Juan Pedro Yllanes, vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica; Joan Manuel López, president d’Amnistia Internacional Illes Balears; les entitats memorialistes de les Illes Balears, i diferents representants polítics. Durant l’acte, s’ha fet un minut de silenci en record de totes les víctimes i s’ha penjat una pancarta a la façana del Consolat.

La presidenta ha apuntat que aquest «és un acte de justícia per honorar les víctimes i les seves famílies, però també un acte d’agraïment a totes les persones i entitats que fan possible que les Balears avancin amb veritat, justícia i reparació».

«S’ha de dir alt i clar. No varen desaparèixer, els varen segrestar, empresonar, torturar i assassinar. En molts casos, no els donaren ni una sepultura digna», ha assenyalat Armengol, que ha ressaltat que «ni oblidam ni aturarem de cercar». «Es tracta de defensar la democràcia, els drets humans i la llibertat, es tracta d’honorar les víctimes i les famílies, es tracta de seguir fent millor la nostra societat».

D’altra banda, el vicepresident ha manifestat que «les desaparicions forçades són una de les pitjors violacions dels drets humans. A l’Estat espanyol i a les Illes Balears, lamentablement, ho sabem bé. La dictadura franquista va fer desaparèixer de manera sistemàtica milers d’homes i dones com a mètode de repressió, no només amb els desapareguts, sinó també amb els seus familiars, per crear un règim de terror. Prova d’això és que som dels països del món amb una major quantitat de persones que varen sofrir desaparicions forçoses durant la Guerra Civil i la dictadura militar».

«El Govern, de bracet amb les entitats memorialistes, continuarà defensant els valors democràtics i els drets humans de les víctimes i les seves famílies. Hem recuperat 200 cossos i hem identificat 40 víctimes i el nostre compromís és ferm i seguirà la legislatura següent. Amb el quart pla de fosses completarem les exhumacions a totes les Balears», ha afegit Yllanes.

D’altra banda, el president d’Amnistia Internacional Illes Balears, Joan Manuel López, ha expressat que «és un homenatge merescut» i ha agraït al Govern i a les entitats les lleis i actuacions en matèria democràtica a les Balears. «Vull expressar el meu suport al quart pla de fosses, especialment per l’actuació que es portarà a terme a la platja de sa Coma» per cercar les tropes del capità Bayo.

Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades

Cada 30 d’agost des de l’any 2011 se celebra el Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades, que Nacions Unides defineix com una estratègia per infondre el terror en els ciutadans que es produeix quan s’arresta, es deté o es trasllada contra la seva voluntat les persones, o quan aquestes resulten privades de la seva llibertat d’alguna altra manera per agents governamentals de qualsevol sector o nivell, per grups organitzats o per particulars que actuen en nom del Govern o amb el seu suport directe o indirecte, la seva autorització o el seu assentiment, i que després es neguen a revelar la situació o el parador d’aquestes persones o a reconèixer que estan privades de la llibertat, amb la finalitat de sostreure-les de la protecció de la llei.

A l’homenatge hi han assistit nombrosos representants públics, entre ells, Jesús Jurado, secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica; Marc Herrera, director general de Memòria Democràtica; representants de l’Associació Memòria de Mallorca i del Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera; el president del Parlament de les Illes Balears, Vicenç Thomas, i representants de diferents partits polítics amb representació al Parlament.