Les famílies d’Aurora Picornell i les roges del Molinar reben les seves restes vuitanta-sis anys després d’haver estat assassinades NNota Informativa

El Govern de les Illes Balears ha lliurat aquest dissabte les restes d’Aurora Picornell; del seu pare, Gabriel Picornell, i de les seves companyes Belarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pascual, i de les seves filles, Antònia i Maria Pascual Flaquer, conegudes com les roges del Molinar, a les seves famílies en un acte d’homenatge de tota la societat civil.

Les restes de les cinc dones varen ser trobades el 2021 al cementeri de Son Coletes, a Manacor, i no a les fosses del cementeri de Porreres, on la historiografia havia plantejat tradicionalment que haurien estat assassinades, i on sí que es va exhumar també el 2021 el cos de Gabriel Picornell. Tots sis s’han identificat recentment. 

Durant l’acte, que ha tingut lloc al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, s’han lliurat els cossos a les famílies Picornell i Flaquer -encara no s’ha trobat registre dels familiars de Belarmina-, que seran enterrats respectivament a Palma i a Capdepera, poble del qual eren originàries Catalina Flaquer Pascual i les seves filles.

A l’homenatge, que se celebra quan es compleixen vuitanta-sis anys de l’assassinat d’aquestes sis víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, han participat la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol; el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes; la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; la ministra d’Igualtat, Irene Montero; el secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez; el batle de Palma, José Hila, i el batle de Manacor, Miquel Oliver, entre altres autoritats. 

L’acte ha estat conduït per l’actriu Aina de Cos, que inaugurava la jornada amb un monòleg dedicat a les víctimes, una adaptació de l'obra 'Només quan plou'. 

Així mateix, i a més dels parlaments de les autoritats, de l’associació memorialista Memòria de Mallorca, de la investigadora Margalida Capellà, i de les famílies de les víctimes, durant l’acte hi ha hagut diverses interpretacions musicals de xeremiers i de la Banda Municipal de Música de Palma. 

La presidenta del Govern ha celebrat que «avui, la veritat guanya l'oblit i la llum guanya la foscor» i ha assegurat que «és un dia que et sents orgullosa del nostre poble, perquè hem decidit no posar-nos de perfil, fer justícia i assumir que la memòria ens fa forts, ja que els pobles que obliden el passat són pobles que no poden tenir un bon present ni un bon futur».

Francina Armengol també ha agraït a les entitats memorialistes la seva tasca i ha demanat disculpes a les famílies «perquè arribam tard» i ha afirmat que «les van assassinar però no han aconseguit que les oblidem». En aquest sentit, la presidenta del Govern ha reivindicat la Llei de Fosses de les Illes Balears, que es va aprovar per unanimitat i que «ha fet possible la reparació, obrir fosses per tancar ferides». «No defallirem fins que no els trobem a tots i totes», ha conclòs la presidenta.

Per part seva, el vicepresident Yllanes ha afirmat que «ja han passat més de vuitanta-sis anys des d'aquella Nit de Reis de 1937. I vuitanta-sis anys més tard podem afirmar que no ho varen aconseguir. N'Aurora i les Roges del Molinar s'han convertit en un símbol més viu que mai de democràcia, antifeixisme i feminisme».

Fins ara, des de l’aprovació el 2016 de la Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, s’han exhumat un total de 241 persones i ja s’han identificat 52 víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Un total de 35 han estat lliurades a les seves famílies, a les quals ara se sumen Aurora Picornell, el seu pare, Belarmina González i les roges del Molinar.

En els propers dies es posarà en marxa el IV Pla de Fosses i Memòria Democràtica del Govern, que implicarà, entre d’altres, una tercera i última intervenció en el cementeri de Son Coletes, la intervenció en zones vinculades al desembarcament de Bayo, una nova exhumació al cementeri de Sant Francesc (Formentera) i una primera intervenció a Cala Sant Vicenç (Pollença). A més, permetrà dur a terme nous estudis per definir la viabilitat d’intervenció en fosses que fins ara es consideren dubtoses i inclourà la realització d’una quinzena de treballs de recerca sobre memòria democràtica i la restauració d’objectes recuperats amb les restes òssies, com la ploma estilogràfica de Picornell, cedida al Govern per part de la família.

Aurora Picornell

Palmesana del barri del Molinar. Nascuda el 1912, casada i amb una filla petita, era modista de professió. Responsable de l’organització de dones del Partit Comunista a les Illes Balears, havia estat membre també de la directiva de la Lliga Laica de Mallorca. Sindicalista i feminista, fou la primera impulsora del Dia de la Dona Treballadora a Mallorca. Aurora fou detinguda en els primers dies després del cop d’estat militar, va ser tancada primer a la Presó Provincial de Palma i després a la presó de dones del carrer de Can Sales. Va desaparèixer juntament amb altres companyes la nit del 5 de gener de 1937.

Gabriel Picornell

Fuster de professió, va ser impulsor de l’Agrupació Comunista de Palma en els anys vint del segle passat. Pare de família d’una de les famílies més represaliades pel franquisme a Espanya, fou assassinat el gener de 1937 a Porreres. 

També varen ser assassinats els seus fills Gabriel, Ignasi i Aurora; el seu fill menor, Joan, que va poder fugir a França durant la Guerra Civil, fou deportat al camp de concentració nazi de Dachau i va morir poc després d’haver estat alliberat.

Antònia Pascual Flaquer

Antònia era la major de les germanes conegudes com les roges del Molinar i treballava brodant a la Casa Singer, situada a la plaça de Cort. Tota la seva família estava adscrita al Partit Comunista, també el seu company Luis Montero, que també va ser afusellat.

Antònia havia participat en diversos mítings. Un d’aquests mítings, al qual va anar amb sa mare, va ser en commemoració del Dia de la Dona Treballadora i va tenir lloc al barri de Santa Catalina el 8 de març de 1936.

Se la coneixia com una persona amb «molta embranzida». Havia estat empresonada el 1934 arran de la Revolució d’Octubre. Ja el 1936, després del cop d’estat, Antònia va desaparèixer els primers dies, però finalment va ser detinguda i conduïda a Can Sales (Palma), on es va reunir amb la seva mare i la seva germana Maria.

Va ser afusellada el 5 de gener de 1937. Tenia 28 anys.

Maria Pascual Flaquer

Maria també va començar des de jove a participar en les activitats socials i culturals del seu barri i a escriure articles a La Nostra Paraula, el periòdic editat pel Partit Comunista de les Illes Balears. Era modista i treballava per a la botiga de confecció Sant Antoni a la plaça d’en Coll de Palma.

Estava casada amb Josep Julià, dirigent de les Joventuts Comunistes, amb qui va tenir una filla, Natàlia.

Va ser empresonada el 1934 amb dues altres dones comunistes per haver protestat contra la detenció dels seus companys durant la Revolució d’Octubre i la vaga general convocada a Palma.

Posteriorment va participar en la Massa Coral Antifeixista, creada pel Socors Roig Internacional amb la finalitat d’organitzar actes per a la recaptació d’ajudes per als presos, represaliats i les seves famílies.

Va ser afusellada el 5 de gener de 1937. Tenia 23 anys.

Catalina Flaquer Pascual

Natural de Capdepera, la mare de les roges del Molinar, Catalina Flaquer, també coneguda com a Catalina Torreta, estava separada, tenia tres filles i un fill i treballava fabricant senalles a la seva casa del Molinar.

Era una activista política del Partit Comunista. Va ser empresonada i torturada per no voler revelar on eren les seves filles, Antònia i Maria, també militants del Partit Comunista, que finalment van ser descobertes i tancades a la presó de Can Sales.

Va ser afusellada al costat de dues de les seves filles el 5 de gener de 1937. Tenia 57 anys.

Belarmina González Rodríguez

També vinculada al Partit Comunista, Belarmina González va ingressar el 31 de desembre de 1936 a la presó de dones de Can Sales. Va ser assassinada per falangistes la nit de Reis de 1937 juntament amb Aurora Picornell i les roges del Molinar. Tenia 22 anys.

No existeixen imatges seves ni tampoc registre dels seus familiars, però sí que hi ha documentació que reflecteix que estava casada i que era natural de Palència.

L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) de Palència està col·laborant amb el GOIB en la cerca d’informació sobre ella. També està col·laborant amb la Direcció General de Memòria Democràtica del Govern l’historiador David Ginard, que treballa en la cerca de familiars i amics de Belarmina en el barri palmesà de la Soledat.