Documentals
Disposam d’un destacat nombre de documentals històrics que tracten la memòria democràtica a les Illes Balears, tant a través de biografies com d’anàlisis d’episodis destacats o reportatges sobre les principals fites en la recuperació de la memòria en el temps present. Una part notable d’aquests documentals es troba disponible a la xarxa per afavorir-ne l’accés a docents i alumnes. A continuació, fem una síntesi dels principals títols, tot indicant un conjunt de paraules claus, així com l’enllaç d’accés en cas de trobar-se disponibles a Internet amb accés gratuït.
Emili Darder (1895-1937)
Documental dirigit per la periodista Margalida Blanquer i produït pel Consell de Mallorca el 1999 dins la col·lecció «Mallorca entre dos segles». Se centra en la figura de qui fou el darrer batle republicà de Palma, tant des de la perspectiva de la seva acció política com de les distintes facetes de la seva vida com a metge i intel·lectual. La producció es basa en la recerca realitzada per historiadors i investigadors de l’obra i l’acció política de Darder, símbol de la Segona República a Mallorca. Aquesta obra marca el punt de partida en la recuperació de la memòria democràtica de Palma i del conjunt de les Illes a través del llenguatge audiovisual.
Durada aproximada: 80 minuts.
Paraules clau: Segona República, Mallorca, Emili Darder.
No es troba disponible en xarxa. Primera edició en VHS i reeditat en DVD.
Nosaltres els vençuts
Documental dirigit per Antoni Maria Thomàs el 2003. Marcà una fita perquè per primera vegada donà a conèixer a través de testimonis directes l’experiència de víctimes republicanes de la guerra i la dictadura. El documental abasta des de la proclamació de la Segona República fins a l’exili dels illencs durant la postguerra, esdevenint un documental pioner en la recuperació de la memòria de les Illes.
Durada aproximada: 70 minuts.
Paraules clau: dictadura franquista, repressió, testimonis orals.
No es troba disponible a la xarxa.
La memòria esvaïda
És un documental escrit, produït i dirigit el 2004 per l’investigador Xicu Lluy (En el cas dels documentals de Xicu Lluy, La memòria esvaïda i La ilusión atlàntica, ens trobam davant peces audiovisuals que no s’acabaren d’editar i es conserven a l’Arxiu d’Imatge i So d’Eivissa. En ambdós casos es tracta de produccions sense finalitat comercial, però que aporten eines per a l’estudi i la divulgació de tot el que representà la repressió franquista i la defensa de la democràcia) que exposa la ignomínia que implicaren els camps de concentració nazis pels quals hi passaren desenes d’illencs; inclou els testimonis de Bartomeu Marí Escandell i Joan Torres Ribas, els únics pitiüsos supervivents del camp de Mauthausen. Trobam també referències a l’exili, als camps francesos d’internament o a la participació dels republicans en la resistència francesa, com fou el cas de Joaquim Gadea, mestre republicà resident a Eivissa. Els diversos testimonis expressen el sentiment de pèrdua de llibertat i d’esperança que visqueren des del moment del cop d’estat franquista fins a les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. Recull el testimoni de Fernando Bertazioli, figura de referència a Eivissa, víctima de l’exili i autor del llibre Memòries de la guerra i l’exili.
Paraules clau: camp de concentració, nazisme, testimonis orals, repressió.
La ilusión atlàntica
Obra de Xicu Lluy, de l’any 2007, que exposa l’exili dels germans Palerm Vich, d’Emilio Garcia Riera i de Ramon Medina Tur. S’analitzen les seves ideologies i compromís polític, així com les diverses activitats desenvolupades a l’exili. El documental inclou el testimoni de familiars i també d’historiadors com Artur Parrón, qui reflexiona sobre el context de l’exili al Mèxic de Lázaro Cárdenas.
Paraules clau: exili, Pitiüses, testimonis orals.
Memòria i oblit d’una guerra
És una sèrie documental de trenta-vuit capítols produïda entre 2007 i 2010 per Televisió de Mallorca, realitzada per Cinètica Produccions i dirigida per Luis Ortas. Presenta una anàlisi de la guerra i la postguerra als pobles i comarques de Mallorca, amb alguns capítols dedicats a Menorca, Eivissa i Formentera, així com un balanç de les reivindicacions entorn la memòria històrica a finals de la dècada. Recull les aportacions d’investigadors com Miquel Duran i un gran conjunt de fonts orals de víctimes que llegaren en aquesta sèrie documental els records de les seves vivències, fonamentals per al coneixement i reconstrucció de la memòria democràtica de les Illes. IB3 adquirí aquesta producció i en l’actualitat es pot trobar en accés obert a la xarxa. Memòria i oblit d’una guerra rebé l’any 2008 el Premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear.
Durada aproximada: 37 capítols (al voltant de 30 minuts cada un).
Paraules clau: Guerra Civil, Balears, repressió, dictadura, testimonis orals.
Disponible en xarxa: https://ib3.org/memoriaioblit.
Índex de capítols:
1. Història d’una república
2. Palma, el trencament de la pau
3. Pollença, la República resisteix
4. Vint dies de Guerra
5. Algaida, la memòria és un foc colgat
6. Inca, on és el meu padrí?
7. Porreres, la mort darrera de l’oratori
8. Manacor, el centre de la tempesta
9. Calvià, els arbres de la memòria
10. Mallorca, una gran presó
11. Felanitx, història de dos batles
12. Bunyola i Sóller, el tren de la memòria
13. Creuer Baleares. Memòria en pedra
14. Can Sales, presó de dones
15. Alaró, una república de sabaters
16. Cabrera, trets al paradís
17. Montuïri, les escoles del progrés
18. Esporles, la caça de l’home
19. L’església, cementeris sota la lluna
20. Llucmajor, el desig d’una nova vida
21. Capdepera, brins de memòria
22. Els soldats de Franco
23. El preu de la guerra
24. Vilafranca, una història amagada
25. Els mestres de la república
26. Campos, penediment i perdó
27. Sa Pobla, el cost de la fidelitat
28. Artà i Son Servera, ferides de guerra
29. Eivissa, ombres a l’illa de la llum (I)
30. Eivissa, ombres a l’illa de la llum (II)
31. Formentera, la sal i la fam
32. Menorca, el vent de la guerra (I)
33. Menorca, el vent de la guerra (II)
34. L’exili, l’adéu a les idees
35. Buchenwald, la vergonya de Weimar
36. Mauthausen, l’infern dels republicans
37. Memòria viva (I)
38. Memòria viva (II)
Aigua clara
És un documental de l’any 2007, produït per Formedia Produccions i dirigit per Carmelo Convalia. En aquest treball s’analitza la situació social, econòmica, laboral i política de Formentera durant gairebé tot el segle xx, destacant aspectes com la implantació de l’anarquisme, els valors llibertaris, l’organització sindical i les vagues laborals, així com l’entusiasme amb què fou rebuda la Segona República o el creixent enfrontament ideològic i la violència derivats de l’esclat de la Guerra Civil. En els seus gairebé quaranta minuts de durada, Aigua Clara fa èmfasi en la Colònia Penitenciària de la Savina i les condicions extremes de vida que els presoners, molts d’ells peninsulars, hagueren de suportar a la que ara és considerada una illa paradisíaca al Mediterrani. El fil conductor del documental és Joan Colomar, mariner nascut a Sant Francesc el 1913 i empresonat durant la dictadura a diverses presons de la península. A mode de cloenda del documental, Joan Colomar és autor d’una reflexió final sobre el sentit de la vida, la seva pròpia recepta de la felicitat, el resultat d’una llarga vida, de supervivència i de bondat, que evidencia la capacitat humana per superar les adversitats.
Durada aproximada: 38 minuts.
Paraules clau: Formentera, Segona República, Guerra Civil, anarquisme, repressió, dictadura, testimonis orals.
Disponible a la xarxa: https://www.youtube.com/watch?v=tA3_LZBqDZU.
Imatge: estelnegre.org
Passió d’Emili Darder
Documental dramatitzat i dirigit per Pere Salom, de Rec Produccions, amb col·laboració de l’Obra Cultural Balear, l’Ajuntament de Palma, IB3, l’Institut Ramon Llull i la Fundació Josep Irla. Aquesta obra, de l’any 2010, repassa la trajectòria política, cultural i social d’Emili Darder de la mà de diversos historiadors com Arnau Company, Lina Moner o David Ginard.
Durada aproximada: 53 minuts.
Paraules clau: Emili Darder, Segona República, Guerra Civil, repressió, exili.
Disponible en xarxa: https://www.youtube.com/watch?v=ViFGxuwAg1k.
Imatge: irla.cat
D’una illa hom no en pot fugir
Durada aproximada: 49 minuts.
Paraules clau: Mallorca, Guerra Civil, repressió.
Ossos que xerren. La fossa dels tres mariandos
Ossos que xerren. La fossa dels tres mariandos
Aquest documental narra la primera exhumació d’una fossa que tingué lloc a les Illes, concretament al municipi mallorquí de Sant Joan, l’any 2014. Aquesta primera exhumació fou duta a terme quan encara no s’havia aprovat la Llei autonòmica de fosses, de manera que marcà una fita en la història de la memòria democràtica i alhora establí un precedent en la recuperació i la dignificació de les víctimes de la guerra. L’exhumació fou impulsada per l’associació Memòria de Mallorca i l’Ajuntament de Sant Joan, on feia dècades romanien els cossos de Joan Gual Genovard, Miquel Salom Ribot i Jaume Gual Mas, naturals de Maria de la Salut i assassinats per un escamot de falangistes l’octubre de 1936 a les costes de Puntiró. La seva història fou investigada per l’historiador Tomeu Garí i publicada a l’obra La fossa dels mariandos. Obrir per poder tancar la història (Lleonard Muntaner Editor, 2015). El documental, produït el 2017 per Quindrop Produccions Audiovisuals i IB3, exposa no només el procés que es va seguir per dur a terme l’exhumació, sinó que a través de testimonis orals i d’investigadors aporta una contextualització històrica acurada de l’impacte que tingueren la República, el cop d’estat i la guerra a nivell local, així com una anàlisi de les biografies dels tres mariandos.
Durada aproximada: 1 h 3 min.
Paraules clau: Mallorca, Sant Joan, fossa, Guerra Civil, repressió, arqueologia.
Disponible en xarxa: https://vimeo.com/240198663.
Imatge: ib3.com
Silenci trencat. La fossa de Porreres
Documental que se centra en les tasques d’exhumació de la fossa de Porreres el novembre de 2016, a càrrec d’un equip d’Aranzadi encapçalat pel forense Francisco Etxebarria. El documental mostra el procés d’exhumació des de la perspectiva dels professionals de l’arqueologia i dels antropòlegs, però també la seva percepció per part de la societat civil i els familiars de les víctimes, així com els representants polítics. Elaborat a mode de diari, el documental mostra l’evolució de les tasques d’obertura de les fosses, d’exhumació, de laboratori, la recollida de mostres d’ADN als familiars, així com les sessions informatives realitzades a centres educatius i públic en general. El documental ens ajuda a concebre el simbolisme i significat d’aquesta primera gran exhumació realitzada a les Illes Balears, representativa d’un llarg temps de reivindicacions, i que va concloure amb un total de cinquanta-cinc cossos recuperats. L’emoció i el sentit de justícia i reparació són ben presents en els cinquanta-tres minuts de durada del documental dirigit per Pedro de Echave, produït per IB3 i Quindrop, amb el suport del Govern de les Illes Balears i l’associació Memòria de Mallorca.
Durada aproximada: 53 minuts.
Paraules clau: Mallorca, Porreres, fossa, Guerra Civil, repressió, arqueologia.
Disponible en xarxa: https://www.youtube.com/watch?v=M8ORjQzjzp0.
Imatge: ib3.com
Els Norats. La presó de Coanegra
Els Norats. La presó de Coanegra
Amb el títol Els Norats. La presó de Coanegra, trobam una dramatització de la història d’Honorat i Jaume Trias, pare i fill, coneguts amb el malnom de «Norats». El juliol de 1936 decidiren anar a la muntanya per amagar-se dels falangistes, donada la seva simpatia cap a les idees progressistes; aquesta situació, que havia de durar unes setmanes, esdevingué una llarga època de supervivència, i durant tretze anys pare i fill es mogueren especialment a la zona de Coanegra i la Comuna de Bunyola, intentant defugir de la persecució i de la repressió. Aquesta història familiar ha estat investigada per l’historiador Mateu Morro i presentada en l’obra Muntanyes de Coanegra (Documenta Balear, 2010). El 1949 Honorat i Jaume Trias aconseguiren emigrar amb una barqueta a Argel, i el 1961 s’instal·laren a Eivissa. Per iniciativa dels ajuntaments de Bunyola, Marratxí i Santa Maria, el 2017 s’instal·là una roca amb una placa commemorativa situada a la carretera vella de Santa Maria (Mallorca), tot recordant un episodi en la història de la guerra i el franquisme que ha esdevingut gairebé una gesta. La seva història ha arribat a la petita pantalla en forma de capítol de la sèrie documental Desconeguts d’IB3, però no foren els únics que hagueren d’escapar de la repressió i cercar un amagatall on intentar sobreviure a causa de la seva afinitat o militància amb l’esquerra.
Durada aproximada: 41 minuts.
Paraules clau: Mallorca, Guerra Civil, exili.
Disponible en xarxa: https://www.youtube.com/watch?v=0xk8dppaCeU.
Imatge: diariodemarratxi.com
Milicianes
Documental sorgit a partir de les recerques de Jaume Miró, Gonzalo Berger i Tània Balló, produït per Cinètica Produccions i Nina Films i coproduït per TV3 i IB3. Aquest documental, de cinquanta minuts, se centra en la història i la identitat de les cinc milicianes afusellades a Manacor pels falangistes el 5 de setembre de 1936, després de la retirada de l’expedició del capità Alberto Bayo. Una d’elles fou l’autora d’un diari on s’exposa el dia a dia en el front de batalla. Aquest documental intenta descobrir la seva identitat i cerca la restitució de la memòria i compromís d’aquestes cinc dones, que foren menystingudes com a prostitutes per la historiografia, i llurs cossos encara no han estat recuperats. Amb aquest film es realitza una reivindicació de gènere i de la participació de les dones en la guerra de forma activa com a milicianes. El diari que ha inspirat el documental també ha inspirat diverses obres de teatre.
Durada aproximada: 50 minuts.
Paraules clau: Guerra Civil, Bayo, repressió, milicianes, dona, gènere.
Disponible en xarxa: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/milicianes/video/5816944/.
Imatge: ib3.org
Bayo, el desembarcament a Porto Cristo
El desembarcament encapçalat pel capità Alberto Bayo a les Pitiüses i a Mallorca, en un intent de prendre el control per part dels republicans, ha estat objecte de diverses produccions audiovisuals com Bayo, el desembarcament a Porto Cristo, produït per IB3 i Quindrop el 2016 i dirigit per Pedro de Echave.
Durada aproximada: 47 minuts.
Paraules clau: Guerra Civil, Bayo, desembarcament.
Disponible en xarxa: https://ib3.org/carta?id=73d42685-a894-4a27-a92b-9bf42b9fb9db.
Imatge:ib3.com
Zona Roja
El programa Zona Roja del Canal 33, amb un total d’onze capítols, va incloure capítols relatius al conjunt de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears durant la Guerra Civil. El vuitè capítol de la sèrie documental, emès l’any 2006, tracta qüestions com els fronts de batalla, la intervenció italiana, la figura del Comte Rossi, la retirada republicana o el cas de les cinc milicianes apressades, amb aportacions d’investigadors, així com testimonis dels esdeveniments.
Durada aproximada: 49 minuts.
Paraules clau: Guerra Civil, Bayo, desembarcament, repressió.
Disponible en xarxa: https://www.youtube.com/watch?v=DGn85uKClQs.
Pitiusas 1936-1939
És el títol d’un documental amb dos capítols (Las islas cambian de color i Los años grises) amb guió i direcció de José Luis Mir. A Las islas cambian de color, es narra el cop d’estat i l’inici de la repressió contra els republicans, destacant figures com Margalida Roig Colomar, per donar pas al desembarcament de Bayo, el paper del Comitè de Milícies Antifeixistes i el seu domini temporal de l’illa. El capítol Los años grises comença amb el buit de poder a l’illa i la represa franquista d’Eivissa amb el Comte Rossi, les actuacions de Falange i la Secció Femenina, l’arribada del racionament i de la repressió i l’exili.
Durada aproximada: capítol 1: 56 minuts, capítol 2: 62 minuts.
Paraules clau: Guerra Civil, Pitiüses, milícies antifeixistes, Comte Rossi, repressió, testimonis orals, exili.
No disponible en xarxa (editat en DVD).
Imatge: periodicodeibiza.es
George Bernanos y los grandes cementerios bajo la luna (Mallorca 19.4-1937)
Baleares, un viaje en el tiempo, és una sèrie documental de RTVE dirigida per Antoni Capellà i compta amb un capítol titulat George Bernanos y los grandes cementerios bajo la luna (Mallorca 1934-1937) de vint-i-sis minuts de durada. En aquest capítol es narra l’arribada de l’escriptor parisenc a Mallorca. Vivia a l’illa amb la seva família i establí amistat amb el Marquès de Zayas i intel·lectuals com Llorenç Villalonga, es va introduir a la Falange mallorquina i rebent amb entusiasme el cop d’Estat. La participació directa del seu fill com a falangista als enfrontaments contra les milícies desembarcades amb Bayo feren que Bernanos s’adonés dels perills de la guerra i de la magnitud de la repressió i el terror establerts pel Comte Rossi i els seus sequaços. Els empresonaments, els assassinats o la complicitat de l’Església catòlica esdevingueren part de la crítica que Bernanos va fer d’una guerra que acabà rebutjant, provocant l’escàndol entre els nacionals amb la seva obra Les Grands Cimetières sous la Lune.
Durada aproximada: 26 minuts.
Paraules clau: Mallorca, Guerra Civil, Bernanos, repressió, Falange.
Disponible en xarxa:
Opció 1, https://www.youtube.com/watch?v=Cd8hbIAJyvY.
Imatge: youtube.com
Les campanades no tocaren a mort
Aquesta dramatització documental explica la història de Jeroni Alomar, Poquet, l’únic eclesiàstic jutjat i assassinat pels sollevats, el juny de 1937. Natural de Llubí, Jeroni Alomar fou acusat de facilitar la marxa de simpatitzants d’esquerres de Mallorca. Les seves relacions amb les autoritats eclesiàstiques han estat objecte d’estudi i de debat. Se tracta d’un cas poc conegut que posa de manifest les complexitats de la guerra i les relacions humanes. Jeroni Alomar, de família benestant, s’estimava el camp, però també la modernitat, i va arribar a muntar una emissora per rebre comunicacions de Barcelona i de Menorca, fet que contribuí a convertir-lo en sospitós de rebre notícies de zones republicanes. La seva història es troba lligada a l’esdevenir del seu germà Francesc, militant d’Esquerra Republicana. Jeroni Alomar fou víctima d’una trama policial que, en darrera instància, cercava la seva detenció.
Durada aproximada: una hora.
Paraules clau: Mallorca, Guerra Civil, església, repressió.
Disponible en xarxa: https://vimeo.com/299886197.
Imatge:arta.cat
Retrats
Documental estrenat el 2019 i dirigit per Carmen Vidal Balanzat i Yolanda Guasch Marí que tracta sobre la vida de vuit balears exiliats a Mèxic com a conseqüència de la guerra. Els protagonistes d’aquesta producció són els menorquins Juan Naves, Estanislau Ruiz i Vicent Garner, el músic mallorquí Baltasar Samper, els germans eivissencs Palerm Vich i el cineasta Emilio Garcia Riera.
Durada aproximada: 52 minuts.
Paraules clau: Illes Balears, Guerra Civil, exili, Mèxic, testimonis orals.
No disponible en xarxa.
https://sac.uib.cat/act_sac/cinema/autor/.
Imatge: Menorca.info
Els escalus de Franco
És el capítol noranta-vuit dels Documentals d’IB3. S’analitzen els camps de presoners establerts a les Balears, els treballs forçats en infraestructures de distinta naturalesa com carreteres i obres de defensa, posant de relleu les condicions de vida infrahumanes, donant visibilitat al mapa de camps i incorporant el testimonis d’investigadors com Mª Eugènia Jaume Esteva, autora de Esclaus oblidats. Els camps de concentració a Mallorca 1936-1942 (Documenta Balear, 2019).
La sinopsi que ofereix el web d’IB3 explica:
Entre els anys 1936 ¾en plena Guerra Civil¾ i 1942, les Illes Balears varen acollir desenes de camps de presoners polítics i militars. La major part d’ells van ser forçats a treballar en obres d’infraestructura viària i de defensa. Sota condicions de misèria, de poca higiene i privats de tota classe de drets, els vençuts eren explotats, amb l’excusa de la redempció i reeducació en els valors nacionals i catòlics del règim dictatorial, per a benefici del franquisme i, en algunes ocasions dels seus mantenidors. La major part d’aquests camps eren a Mallorca.
Durada aproximada: 52 minuts.
Paraules clau: Illes Balears, repressió.
Disponible en xarxa: https://www.youtube.com/watch?v=GRqKQW4aTpo.
Nosaltres el vencedors
És un documental dirigit per Antoni Maria Thomàs, produït per IB3 i Salom Estudi i estrenat l’any 2020, que tracta sobre les persones que prengueren part activa i es posicionaren amb el cop d’Estat i la repressió i els fets que se succeïren. A través dels testimonis de diversos historiadors es fa una anàlisi de militars, falangistes, intel·lectuals... També es dona veu als descendents dels protagonistes de la repressió, que de forma voluntària -mostrant o no la seva identitat- exposen com s’adonaren del paper que els seus familiars havien jugat en la història i reflexionen entorn el concepte del perdó i les víctimes.
Durada aproximada: 50 minuts.
Paraules clau: Illes Balears, Guerra Civil, repressió, Falange, militar, intel·lectual.
Disponible en xarxa: https://ib3.org/documentals?pl=1&cont=e7de29d1-67ee-4af3-8c74-4fee31deb5ec.
Illes en Transició
Illes en transició és una sèrie documental de set capítols produïda per Quindrop. Parteix dels darrers anys del franquisme ¾època marcada per una creixent mobilització social i cultural, la clandestinitat i la repressió¾ i clou amb una reflexió sobre el procés de transició i democratització, passant per episodis com el 23F. Combina l’anàlisi històrica amb testimonis orals i imatges d’època, per oferir a l’espectador un viatge a un temps no tan llunyà, el qual encara ofereix múltiples vies d’estudi.
Paraules clau: Illes Balears, dictadura, transició, democràcia, cultura.
Disponible en xarxa: https://ib3.org/illesentransicio.
Índex de capítols:
1) Els darrers anys del franquisme.
2) La mort del dictador (1975-1977).
3) El despertar d’una societat (1977-1981).
4) Todo el mundo al suelo. El cop del 23F (1981).
5) L’assentament de la democràcia (1982-1990).
6) Què volen aquesta gent? Cultura en transició (1979-1990).
7) Epíleg.
l'alemany de la botiga de fotos
Documental que narra la història de Leo Frischer en el context del nazisme i del franquisme. Fotògraf de professió i jueu, Frischer formava part del contingent de jueus europeus que, fugint del nazisme, arribaren a Mallorca durant la dècada dels anys 30 del segle XX. Tot i viure a Esporles amb certa tranquil·litat durant un temps, treballant com a fotògraf, l’any 1940, rebé ¾com la majoria de jueus¾ una ordre d’expulsió del país. Sense papers, i en molts de casos sense recursos econòmics, Frischer exemplifica la fugida cap a «enlloc», sense papers i travessant una Europa en guerra.
El documental compta amb testimonis orals de gent d’Esporles, de familiars i d’amics dels refugiats jueus. També hi participen historiadors, investigadors i periodistes que expliquen la situació social, legal i personal dels refugiats jueus a Mallorca durant la Segona Guerra Mundial.
Durada: 1 hora, 9 minuts.
Paraules clau: Holocaust, Esporles, nazisme.
Disponible en xarxa: https://ib3.org/documentals?pl=1&cont=ce112f63-6988-4339-b3ec-86e9ebc1c6d5&fbclid=IwAR0dBQa8unduZuohTba4JN0snXBMfA4EPY1K-7Ss3w4sxRf8gHwRme7KOaY.
Imatge:ib3.org
Els de Cabrera, memòries del tio Jeroni
Documental basat en la recerca Joan Rigo Bonet, autor de diverses publicacions sobre Cabrera durant la Guerra Civil. Els de Cabrera (1936-1946). La Guerra Civil a l’illa de Cabrera i la Causa 1029/36 (Documenta Balear, 2020) o Jeroni de Cabrera, la vida en una maleta (2015) ens exposen la manera en què el cop d’Estat i la guerra trasbalsaren la vida a la petita illa de Cabrera, on vivia la família materna de l’autor. Les obres de Joan Rigo, a més de la recerca en arxius, compten amb transcripcions dels records de Jeroni Bonet Barceló, oncle de l’autor i víctima dels presidis i els treballs forçats de la dictadura.
Durada: 54 minuts.
Paraules clau: Guerra Civil, repressió, dictadura, treballs forçats, Cabrera.
Disponible en xarxa: https://ib3.org/documentals?pl=1&cont=979ab864-10c8-4f1a-9799-8fce07000bfe.
Imatge:ib3.org
Totes les causes. L'assassinat d'una dona desconeguda
Totes les causes és un projecte de sèrie documental construït a partir de la informació que aporten les causes judicials franquistes custodiades a l’Arxiu Històric del Jutjat Militar de les Balears. Es tracta d’una producció d’IB3, el Consell de Mallorca i Quindrop Produccions Audiovisuals.
El 2010, el Ministeri de Presidència atorgà a l’associació Memòria de Mallorca una subvenció per dur a terme el projecte de digitalització de les causes, i l’octubre de 2020 l’associació cedí al Govern Balear els resultats del projecte, amb 295.332 documents fotografiats que fan referència a 2.761 causes judicials franquistes obertes des de juliol de 1936 fins l’abril de 1939 a les Illes Balears, i que afecten a 4.653 persones encausades.
El capítol pilot del projecte té com a protagonista a Pilar Sánchez, víctima de bàndol sollevat durant els inicis de la Guerra Civil (causa 901).
Durada: 45 minuts.
Paraules clau: Guerra Civil, repressió, dictadura, dona, gènere.
Disponible en xarxa: https://ib3.org/documentals?pl=1&cont=0040e225-0cfd-47e2-bee3-a4cbf58ed63d.
Imatge: Twitter perfil Quindrop Produccions Audiovisuals
Miquela
Miquela és un curtmetratge dirigit per Núria Cano (una de les seves besnétes) i produït per La Perifèrica Produccions. Durant 24 minuts, la cinta narra la vida de Miquela Rovira Sallarés, vídua d’Emili Darder, prenent com a fil conductor el seu exili a França i Amèrica junt amb la seva filla, Emilia Darder Rovira.
El curt ens atorga una perspectiva de gènere, posant en primera fila la vida d’una de les figures més representatives de l’exili mallorquí i del càstig en vida que pagaven els familiars dels afusellats. I malgrat tot, Miquela va lluitar per aconseguir una vida plena envoltada de familiars i amics, sempre al costat de la seva filla.
Durada: 24 minuts.
Paraules clau: Guerra Civil, exili, dona, gènere.
Disponible en xarxa: https://ib3.org/documentals?pl=1&cont=5c5ebc32-bce2-11ed-9c4e-c437725f29d4.
Totes les Aurores
Totes les Aurores és el títol del documental estrenat l’any 2023 que presenta la vida i activisme polític i sindical d’Aurora Picornell com a fil conductor. Amb intervencions d’investigadors com David Ginard i Margalida Capellà, la interpretació d’Agnès Llobet com Aurora Picornell i els testimonis de figures com Magdalena Nebot o els descendents de Llibertat Picornell, el documental també es fa ressò d’altres dones compromeses amb la República i represaliades pel franquisme.
El documental és una producció d’IB3 i Quindrop, amb guió escrit per Pedro de Echave i Nanda Hernández.
Durada: 70 minuts.
Paraules clau: República, Guerra Civil, repressió, dona, gènere.
Disponible en xarxa: https://ib3.org/documentals?pl=1&cont=aea6e02e-cfa8-11ed-9c4e-c437725f29d4
Altres documentals
Altres documents d’interès per tractar la memòria democràtica, tot i que no es troben referits a les nostres Illes, podrien ser Pau Casals, la música por la paz (també destacam la pel·lícula Pau, la força d’un silenci), i les sèries documentals Trinxeres, Exilio, Muerte en el valle, Els nens perduts del franquisme, Los niños de Rusia, Rejas de la memoria, La guerrilla de la memoria, Semillas o la ja esmentada El Silencio de Otros, entre molts d’altres.