Obres de teatre

Les formes d’expressió artístiques també formen part de les xarxes de difusió d’històries de vida, individuals i col·lectives. El teatre, en aquest cas, compta amb nombrosos exemples d’obres que han contribuït a la recuperació de la memòria democràtica de les illes. Aquestes obres de teatre es fonamenten en els resultats de les recerques dutes a terme pels historiadors, i esdevenen una forma d’expressió de la memòria que fan possible el treball des de l’àmbit educatiu.

El teatre documental és un recurs didàctic que contribueix a la difusió de la història i de la memòria. Les obres que esmentam a continuació estan basades en recerques històriques i testimoni directes, i tenen per objectiu fer visible el compromís i la lluita per la democràcia d’aquells qui foren vençuts durant la guerra així com reflexionar en perspectiva històrica de com la vida diària i el compromís amb els ideals poden veure’s interromputs de cop i volta. Són obres que ens ajuden a comprendre un fet indefugible: els espais que ara habitam foren, no fa tant de temps, escenari d’un enfrontament aferrissat i violent. Són obres que rescaten de l’anonimat desenes de noms i històries de vida compartides per tota una generació. El desembarcament de Bayo, el diari de la miliciana, la lluita per la supervivència en amagatalls, les presons i els afusellaments formen part dels relats d’aquest teatre documental que no seria possible sense l’existència d’investigadors, de dramaturgs i d’intèrprets compromesos.

És necessari incidir en la necessitat de promoure el teatre entre el jovent com a forma de cultura i impulsar l’interès i els programés d’accés dels centres educatius a aquest tipus d’activitats mentre es troben vigents en els escenaris illencs. A diferència dels documentals, aquestes obres són una forma de consum cultural immediat; és a dir, res no pot substituir la vivència que provoca la posada en escena en directe. I malgrat tot, l’existència d’enregistraments audiovisuals d’aquestes obres (com en el cas de Les llargues nits de Can Sales) ens ajuden a millorar les metodologies docents i els recursos emprats. Alguns dels títols a tenir presents són:

Llum trencada és una obra d’Iguana Teatre dirigida per Pere Fullana i basada en la recerca de Margalida Capellà publicada en diversos volums a Dones republicanes. Memòria de la guerra civil a Mallorca (Lleonard Muntaner Editor). En aquesta obra de teatre s’exposa l’impacte que el cop d’Estat i la guerra tingueren sobre les dones: perderen els drets aconseguits durant la república i alhora foren víctimes de la repressió que s’exercí sobre els seus pares, germans, marits i fills. S’exposa amb cura el paper de les dones durant la república i la guerra com a persones compromeses amb la cultura, la llibertat i la democràcia, s’exposen els canvis que comportà el model de dona franquista, la repressió i la por imposats, i es contribueix a acabar amb l’anonimat de múltiples memòries femenines a través d’un seguit de narracions interpretades per Irene Soler, Catalina Florit i Marina Domínguez.

Els altres és una obra dirigida per Luca Bonadei i interpretada per Marga López, Xavi Núñez i Salvador Oliva. Es planteja com un homenatge a Emili Darder i alhora com a forma de reconèixer i retre homenatge a totes aquelles persones compromeses amb els projectes democratitzadors que es van veure represaliades per les seves idees i han quedat en l’anonimat. Així mateix, l’obra enllaça amb qüestions d’actualitat com l’obertura de fosses, reivindicant una ruptura amb els anys de silenci.

Les cançons perdudes de Noctàmbuls Teatre és una obra dirigida per Joan Fullana, interpretada per Toti Fuster, Biel Bisquerra i Jaume Miró (responsable de la dramatúrgia). Es tracta d’una interpretació basada en la lectura dramatitzada que centra la seva trama en la història de l’alemanya Margaret Zimbali, qui lluità a Mallorca durant la guerra, i que té per objectiu reivindicar la memòria contra l’oblit i la indiferència.

Les llargues nits de Can Sales és una obra amb dramatúrgia i direcció de Toni Galmés i interpretada per Mercè Sancho de la Jordana, Rosa Serra i Francesca Vadell, a partir de la recerca de Margalida Capellà, Dones republicanes. Memòria de la guerra civil a Mallorca (Lleonard Muntaner Editor). L’obra exposa els testimonis de diverses dones supervivents a la presó palmesana de Can Sales, i que amb la història de Matilde Landa com a fil conductor, relaten la seva vida diària privades de llibertat i vexades pels nacionals. Entre les reflexions de l’obra, es demanen «qui ensenya aquí la presó de Can Sales, amb més de 1000 preses (...). Ensenyen això a les escoles, qui ensenya la Història dels vençuts?». L’obra es troba disponible amb un enregistrament complet a Youtube, a partir de la interpretació realitzada al Mur de la Memòria del cementeri de Porreres el 2012. El canal de Youtube on es troba disponible el vídeo és el canal de Simó Tortella: https://www.youtube.com/watch?v=bbLRQHmcbfs&t=1s.

Imatge de l’obra disponible al canal de Simó Tortella a Youtube

Només quan plou és una obra escrita per Aina de Cos a partir del cas d’Aurora Picornell i els records de la seva germana Llibertat Picornell, dona veu a les dones que van treballar i lluitar en favor d’un món de llibertats i de justícia. Tot i que basada en la història real, l’obra inclou una part de ficció centrada en un debat sobre el destí.

Porreres 1936 neix com a obra de teatre de la mà de Toni Rigo a partir de la recerca de l’historiador Tomeu Garí publicada a Desfilades de dia, afusellaments de nit (Documenta Balear, 2007). Aquesta representació, que compta amb una vintena d’actors i inclou interpretacions musicals basades en composicions de Lluís Llach, se centra en les figures de Climent Garau (qui fou batlle de Porreres) i Climent Serra (mestre d’obres encarregat de la construcció de la nova escola). A partir de la seva persecució i assassinat, l’obra exposa les vivències de les seves famílies, posant èmfasi en les figures femenines, i ret homenatge a tots els porrerencs que foren víctimes de la violència desfermada arran del cop d’Estat.

Dels llargs camins és una obra escrita per Jaume Miró a partir de les recerques de l’historiador Jaume Morey, dirigida i amb música en directe per Joan M. Albinyana i interpretada per Sebastià Adrover, Gabriel Bisquerra, Miquel Àngel Torrens i Joan Manel Vadell. El fil conductor de l’obra és la història de Gabriel Garau, darrer batlle republicà d’Artà, així com la perícia d’un grup d’homes que durant anys feren de les muntanyes el seu refugi per a la supervivència.

Diari d’una miliciana és una obra escrita per Jaume Miró i dirigida per Toni Galmés. Un total de nou actors interpreten la història al voltant de cinc milicianes arribades a Mallorca en l’expedició de Bayo. El diari escrit per una d’elles narra el dia a dia de la guerra, fins que foren apressades pel bàndol nacional i assassinades pels falangistes després de la retirada republicana. El relat contingut en aquest diari i les recerques històriques que s’han desenvolupat entorn de la seva història constitueixen la trama de l’obra.

En relació al desembarcament de Bayo l’estiu de 1936 trobem també Mar de fons, d’Iguana Teatre. Pere Fullana dirigeix a Maria Bauçà, Rodó Gener, Lluqui Herrero, Albert Mèlich, Carles Molinet i Rosa Serra a una obra que, a més de relatar el fracàs de l’expedició, exposa amb crueltat la violència de personatges com el Comte Rossi i convida a l’espectador a reflexionar com aquells esdeveniments han marcat la nostra societat fins a l’actualitat.

Por és una obra basada en el relat «El pou cec» de Les denúncies, obra d’Antoni Mus. La representació teatral s’emmarca entre la república i la guerra a Manacor i narra la història d’un matrimoni en què el marit, republicà, s’amaga per evitar la repressió dels sollevats. És una obra de Cía La Reforma, interpretada per Salvador Miralles, Joana Sureda i Sebastià Adrover i dirigida per Antoni Rosselló.

Fragments. A Mallorca durant la guerra civil és una producció d’Alicorn Teatre, dirigida per Francesc Aguiló amb text de Gabriel Janer Manila. Un conjunt de relats independents conformen el discurs narratiu d’aquesta obra, basada en testimonis femenins que Gabriel Janer va enregistrar durant els anys setanta i que durant dècades havien silenciat el patiment provocat per la guerra i la repressió.

Antígones 2077, amb text d’Aina de Cos, és una obra estrenada el 2020 que pren com a referència l’Antígona de l’època clàssica per oferir un convit constant a la reflexió entorn el passat i el present, tractant l’impacte de la Guerra Civil en les famílies, especialment en les dones. La recerca de la veritat, el concepte de justícia, els assassinats i les fosses comunes, el silenci i la por són alguns dels elements que tenen cabuda en aquesta obra, de setanta minuts de durada. Els intèrprets són Gypsy Nel·lo Peeters, Salvador Miralles, Joan Vila i Aina de Cos.

Roja és una obra de la companyia Mals Papers, escrita i dirigida per Neus Nadal, que ret homenatge a les dones que, arran del cop d’Estat, van patir nombroses formes de repressió per la seva condició de mares, esposes, filles... i foren condemnades al silenci i a la discriminació.

Sobre el batle de Manacor durant la Segona República, Antoni Tugores publicà una recerca titulada La història robada: el batle Antoni Amer, Garanya (1882-1936) (Documenta Balear, 2004). Aquest text va inspirar una obra de teatre per part de la companyia La Fornal, que durant el 2021 ha realitzat una reinterpretació sota la direcció i dramatúrgia de Joan Gomila, en versió radiofònica. El fil conductor de l’obra se centra en Magdalena Roig, qui fou l’esposa d’Amer.