Descarrega aquí la Unitat Didàctica

La publicació de llibres de text i d’unitats didàctiques que analitzen la Guerra Civil i la dictadura des de la perspectiva de les víctimes són molt difícils de trobar i constitueixen una raresa. A les Illes Balears s’han impulsat diferents projectes i activitats en formats diversos, orientats a pal·liar els enormes desequilibris existents pel que fa als coneixements de la ciutadania sobre els successos de la guerra i les dècades posteriors. A més, el desenvolupament dels diferents Plans de Fosses està permetent la localització, exhumació i devolució als familiars de les restes de persones que varen ser assassinades impunement pel franquisme, tant en la Guerra com en la postguerra.
El treball que presentam s’insereix en un marc en el qual les institucions autonòmiques assumeixen la responsabilitat i el desafiament de revertir una situació no només anòmala, en un context d’una democràcia ja consolidada, sinó també profundament injusta i dolorosa per a les víctimes. Si més no, s’ha d’assenyalar que l’acció o la inacció, segons el cas, dels governants, està en gran part determinada per la veu de la ciutadania, que des de diferents espais reivindica l’aplicació de la legalitat internacional en matèria de drets humans.
Les Nacions Unides han definit la justícia transicional com «tota la varietat de processos i mecanismes associats amb els intents d’una societat per resoldre els problemes derivats d’un passat d’abusos a gran escala, per tal que els responsables retin comptes dels seus actes, servir a la justícia i aconseguir la reconciliació». La justícia transicional i la lluita contra la impunitat es fonamenten en quatre dels principis de les normes internacionals de drets humans:
a) L’obligació de l’Estat d’investigar i processar els presumptes autors de violacions greus dels drets humans i del dret internacional humanitari, inclosa la violència sexual, i de castigar els culpables.
b) El dret a conèixer la veritat sobre els abusos del passat i la sort que han corregut les persones desaparegudes.
c) El dret de les víctimes de violacions greus dels drets humans i del dret internacional humanitari a obtenir una reparació.
d) L’obligació de l’Estat d’impedir, mitjançant l’adopció de diferents mesures, que aquestes atrocitats tornin a produir-se en el futur.
L’any 2006, l’alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Louise Arbour, va declarar que, «la justícia transicional ha d’ajudar a convertir les societats oprimides en societats lliures per fer front a les injustícies del passat a través de mesures que permetin assolir un futur equitatiu. Aquesta justícia s’ha d’ocupar dels crims i abusos comesos durant el conflicte que va portar a la transició, però també ha d’anar més enllà i fer front a les violacions de drets humans que varen precedir el conflicte i el varen provocar o varen contribuir-hi».

Fins fa poc, el que sabíem de la Guerra Civil i la dictadura eren versions edulcorades, descaradament partidistes i propagandistes, que varen ser divulgades pel règim en un context en què no estava permès contradir la història oficial, una història que exalçava els vencedors i la ideologia que professaven. No va ser fins als inicis de la democràcia que es varen començar a publicar assajos i biografies de víctimes, que varen confirmar informacions i dades alternatives sobre els fets i que confrontaven el relat hegemònic franquista, tot i que sempre es tractava d’iniciatives i publicacions privades.
Com a societat portam més de quaranta anys de democràcia transitant aquest camí pedregós. Les associacions de víctimes i la seva lluita pel reconeixement oficial de la impunitat dels crims, així com per la recerca de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició, continuen il·luminant incansablement el recorregut, el seguiment del qual, tristament, encara depèn de la ideologia política dels representants de torn. En un context en què, en termes generals, donem per fet la solvència de la democràcia, resulta difícil d’entendre que no es condemnin d’una manera ferma i clara els crims i les atrocitats comeses contra persones innocents, l’únic delicte de les quals va ser la defensa dels principis en què es basa el model de convivència que avui gaudim.
No obstant, tot i l’aplicació de iniciatives diverses, i dels evidents progressos dels darrers anys en aquesta matèria, la veritat és que en l’àmbit educatiu no s’han introduït unes eines adequades que permetin als docents de torn abordar l’estudi d’un període tan crucial de la nostra historia recent.
Aquest treball és una proposta didàctica, contextualitzada al territori balear, que pretén ajudar els educadors a analitzar la repressió franquista amb l’alumnat. S’insereix en el marc del projecte «Memorial de la Paraula», impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica, i gira al voltant de diferents escrits, en la seva majoria cartes però també entrevistes, relats, poesies... que els descendents de les víctimes han escrit recentment als seus familiars assassinats.
La proposta o unitat didàctica està estructurada al voltant d’un total de vuit sessions, la durada de les quals oscil·la entre una i tres hores lectives, en funció de les activitats que el docent decideixi implementar. Cada sessió està dissenyada per treballar els conceptes principals que la configuren, alhora que s’alinea amb el currículum de batxillerat quant al desenvolupament de determinades capacitats que l’alumnat ha d’haver adquirit en acabar aquesta etapa educativa. Les sessions contenen activitats individuals i grupals, a més de debats oberts i petites investigacions per realitzar fora de l’aula.
Cal assenyalar que aquesta proposta és una aproximació als temes que es tracten. Perquè l’alumnat adquireixi un coneixement més exhaustiu de la violència política, de l’abast i la brutalitat de la repressió, de l’arbitrarietat de les condemnes, i d’altres qüestions transcendentals en l’estudi del règim franquista, caldrà el disseny d’estratègies i projectes educatius variats i complementaris.

Amb aquestes premisses en la mira, aquesta proposta es pot entendre «en construcció», en el sentit de no constituir un anàlisi integral dels fets, l’extensió dels quals ultrapassaria amb molt la temporalitat destinada a una sola unitat didàctica. D’aquesta manera, la seva implementació a l’aula es planteja de forma flexible, en tant que el seu disseny permet, i de fet, potència, el desenvolupament de noves sessions complementàries que es puguin adjuntar a aquesta proposta inicial. De la mateixa manera, no es requereix treballar totes les sessions. Cada docent, seguint els seus propis criteris, determinats per les característiques del grup, els seus coneixements previs concernents a la temàtica d’estudi, la situació de cada municipi en matèria de memòria històrica i altres variables decidirà quines sessions desenvolupar, l’ordre d’aquestes, així com la durada.
La finalitat és ajudar els estudiants a començar a descobrir el que va ocórrer als seus pobles i ciutats, i, en última instància, contribuir a despertar la seva curiositat sobre successos traumàtics que carreguem en la nostra memòria col·lectiva. Una finalitat desitjable, atès que l’instrument més valuós i eficaç per evitar la repetició és el coneixement. Les generacions més joves tenen dret a conèixer una versió real, documentada i confrontada dels fets ocorreguts, i que la societat els proporcioni mecanismes que puguin orientar el seu pervenir cap a la pau, la tolerància i la convivència. Amb tot, no podem obviar que les terribles conseqüències de la dictadura, lluny de pertànyer a un temps pretèrit, es manifesten en l’actualitat, desencadenant processos contemporanis als quals els estudiants assisteixen i dels quals són testimonis. El compromís social de les generacions més joves, requereix la capacitació per reflexionar críticament i desenvolupar opinions pròpies que els permetin participar constructivament en els debats actuals, que a més, encara generen narratives antagòniques.
Aquestes pàgines, que esperam un dia ajudin als estudiants a entendre millor el món social que els envolta, constitueixen un petit gra d’arena, una minúscula estrella en la immensitat del cosmos. S’han construït lletra a lletra, paraula a paraula, com una promesa de futur orientada a obrir i eixamplar l’espai que li correspon a la veritat, perquè fonamenti una nova societat en la qual la justícia social no sigui només un eufemisme.