Exposicions i catàlegs

Les exposicions relacionades amb la memòria democràtica a les Illes Balears solen ser de caire temporal, de manera que, a l’igual que altres eines per a la didàctica com el teatre, cal estar a l’aguait i programar les visites en un període de temps específic. Això no obstant, i fruit d’aquestes exposicions, disposem de diversos catàlegs que esdevenen un recull de fonts primàries, textos de síntesi i d’anàlisi i d’imatges que cal tenir presents en la didàctica.

Pel que fa al conjunt de les Illes Balears, el 2010 tingué lloc l’exposició Les Illes Balears i l’exili republicà, comissionada per l’historiador i professor David Ginard Féron i que compta amb un catàleg editat. Entre els continguts del catàleg destacam una cronologia, textos d’anàlisi, un extens recull de fotografies, fragments d’entrevistes i fragments de textos publicats en premsa que ens ajuden a endinsar-nos en l’exili republicà des de múltiples perspectives: tipus d’exili, els països de destinació, els camps de refugiats, els illencs als camps nazis i biografies.

El mateix any es va inaugurar l’exposició Dones. Reconstruïm la història. Les Illes 1880-1936, comissionada per la historiadora Isabel Peñarrubia i Marquès, en col·laboració amb l’Institut Balear de la Dona, l’Obra Social “Sa Nostra” Caixa de Balears i el Consell Insular de Formentera. L’exposició, que compta amb una edició en format llibre, es va fonamentar en la situació de la dona en el treball, l’educació i la legislació entre 1880 i 1936, i compta també amb una secció d’anàlisis biogràfiques de protagonistes del feminisme a les Illes.

Si ens centram en les Pitiüses destaquen Feim Memòria. La Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme a Eivissa i Formentera, i Eivissa i Formentera republicanes.

Feim Memòria. La Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme a Eivissa i Formentera fou una exposició creada el 2010 per tal de contribuir a recuperar la memòria de les víctimes de la guerra i de la dictadura —assassinats, exiliats i represaliats—, així com per reparar les persones que foren perseguides pels seus ideals. El catàleg resultant és una obra editada pel Consell d’Eivissa, el Consell de Formentera, el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera i els ajuntaments d’Eivissa i de Sant Josep de sa Talaia, i inclou textos d’Antonio Viñarás, Neus Escandell, Pere Vilàs, Manel Santana, Xicu Lluy, Santiago Colomar, fotografies i documents d’època. És, sens dubte, una eina necessària per la didàctica de la contemporaneïtat a les Pitiüses.

Eivissa i Formentera republicanes fou una exposició comissionada per Luis Ruiz Val i impulsada pel Consell Insular d’Eivissa i pel Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera el 2016. Comptam amb un catàleg format per deu capítols i un annex fotogràfic i de premsa amb el mateix títol. Entre els temes que es desenvolupen trobem els projectes republicans a Formentera, les primeres eleccions en què hi participaren dones, els intents de reforma educativa, la cultura popular, l’art i referències biogràfiques a Joaquim Gadea Fernández, Antoni Martínez Juliana i Elliot Paul. Es tracta de gairebé dues-centes pàgines destinades a analitzar la situació política, social i cultural de les Pitiüses durant els anys de la República.

Pel que fa a Menorca, des de l’Arxiu d’Imatge i So es va organitzar el 2002 una exposició itinerant titulada Imatges. La vida a Menorca durant la Transició (1973-1983), que recull fotografies, textos i articles de premsa de l’època. El resultat de l’exposició fou recollit a un catàleg.

A Ciutadella s’organitzà l’exposició El viatge de Guernica, un muntatge audiovisual i documental sobre el quadre de Picasso que analitza el seu significat i els trasllats que patí fins que pogué tornar a l’Estat espanyol. L’estudi del Guernica, a més de la perspectiva artística, ens ajuda aproximar-nos a l’estudi de la Guerra Civil i el seu impacte internacional, així com la tragèdia social que acompanya els conflictes armats.

Com activitat relacionada amb les jornades On som 80 anys després?, es va exposar a Maó l’exposició fotogràfica Desenterrant el silenci de Sergi Bernal, sobre el mestre català Antoni Benaiges Nogués, assassinat en començar la guerra i exemple de com el cop d’Estat militar posà fi a projectes modernitzadors.

Respecte a Mallorca, hem d’esmentar Aurora Picornell. Història i memòria, organitzada per l’Institut Balear de la Dona i comissionada per David Ginard. Es tracta d’una exposició itinerant que s’ha exposat a diversos centres educatius, com la Universitat de les Illes Baleares o l’IES Sineu.

Díptic de l’exposició d’Aurora Picornell, disponible a https://sac.uib.cat/digitalAssets/530/530232_Diptic-exposicioI-AP.pdf

Al municipi de Porreres es va dur a terme una exposició sobre la República elaborada per Tomeu Garí i Simó Tortella, que va publicar-se en format catàleg el 2005, i en segona edició el 2010. El títol de l’obra és La república a Porreres. Un temps oblidat, i compta amb pròleg i text introductori dels historiadors Arnau Company i Manel Santana. Els continguts s’organitzen en blocs temàtics: l’entorn, els grups socials, les activitats econòmiques, els batles, la premsa, l’associacionisme, l’oci i el temps lliure, l’ensenyament, l’església i el desenllaç. Cada una de les imatges es troba contextualitzada, i en el seu conjunt representa una acurada obra de recuperació de la memòria d’un poble: un treball a escala local que permet l’alumnat apropar-se a la vida quotidiana, cultural i política.

L’exposició Memòries (2018) és un projecte fotogràfic de Marina Cánovas formada per un total de quaranta-set imatges que sensibilitzen i conviden l’espectador a la reflexió. Amb un caràcter artístic, les imatges reflecteixen escenes i idees vinculades a la guerra, a la repressió, a les fosses comunes i als símbols de la dictadura a l’espai públic.

Entre les exposicions o museus de caire permanent hem de tenir en compte la Torre de l’Homenatge al Castell de Bellver, que des de l’any 2017 acull l’exposició La presó de Bellver, 1936-1939, resultat d’una recerca sobre l’ús de Bellver com a centre penitenciari durant la guerra. Recull els noms dels presos identificats, fotografies, cartes, dibuixos, panells explicatius sobre figures com Andreu Crespí i Alexandre Jaume Rosselló, així com un joc de dominó creat per Emili Darder.

Així mateix, en els museus de les Illes Balears trobem algunes referències generals a la memòria democràtica, com seria per exemple les referències a l’exili al Museu de Menorca, si bé, i tal com assenyala la Llei 2/2018, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, cal un impuls en la creació de seccions museístiques especialitzades.

Si tornem a les exposicions realitzades, i ampliant el focus més enllà de les Illes Balears, s’ha de destacar Les petites coses, una exposició impulsada pel grup de recerca Mapas de la Memoria de la UNED i que ha fet un itinerari per diverses ciutats del país, visitant també les Illes. A través de fotografies de gran format, l’exposició se centra en objectes que ajuden a materialitzar la memòria silenciada del franquisme, com cartes, documents, i tot un conjunt d’objectes que durant llarg temps romangueren oblidats a calaixos, custodiats amb cura.

Altres exposicions realitzades fora del marc geogràfic de les illes, entre moltes d’altres, han estat L’exili del 1939 al còmic. Vinyetes a la frontera; Refugiats: Andorra, país d’acollida; L’exili republicà i l’edició: amb lletres i paper, i On són?

Bibliografia per a l'estudi de la Memòria Democràtica a les Illes Balears

A través d’aquest apartat volem oferir als docents una eina de referència per a l’estudi de la memòria democràtica. Es tracta d’obres de recerca històrica que fan referència a les Illes Balears o bé en una illa específica, i que en el seu conjunt ens atorguen les eines sobre les que construir propostes didàctiques de caràcter científic.

 

·         AA.DD. (1986-97). Memòria civil. Mallorca en guerra (1936-1986). Palma: diari Baleares. (col·leccionable).

·         AA.DD. (2015). Memòria contra l’oblit: les fosses de la guerra civil a Eivissa i Formentera. Eivissa: Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera.

·         AA.DD (2015). Guerra i repressió franquista a les Illes Balears. Barcelona: Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat.

·         AA.DD. (2003). Personatges de la nostra història (2): Margalida Roig Colomar. Eivissa: Associació d’Amics del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.

·         AA.DD. (2010). Dones. Reconstruïm la història. Les Illes 1880-1936. Palma: Institut Balear de la Dona, Obra Social Sa Nostra. Consell Insular de Formentera.

·         AA.DD. (2011). Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears: Mallorca. 1869-1952. Palma: Edicions del Moixet Demagog i Grup d’estudis Llibertaris Els Oblidats.

·         AA.DD. (2020). Personatges de la nostra història, 5 (Margalida Roig Colomar). Eivissa: Associació d’Amics del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.

·         Adrover Oliver, Aina; Cabot Calçapeu, Joan (2002). Felanitx 1931-1939. República, guerra i repressió. Eivissa: Res Publica Edicions.

·         Aguilera Povedano, Manuel (2017). Un periodista en el desembarco de Bayo: Gafim y la guerra civil en Mallorca. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Albertí i Genovart, Benet (1998). La guerra civil a Banyalbufar: a l’ombra de Falange. Palma: Documenta Balear.

·         Alzina Seguí, Pere «"Mi historia": diaris escolars durant la guerra civil a l’illa de Menorca», Imatge de l’escola, imatge de l’educació, Palma: Edicions UIB, pàg. 75-85.

·         Antich Servera, Rafel (2002). Memòria als republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. Algaida: Ajuntament d’Algaida, Consell de Mallorca.

·         Bosch, Francesca (1987). Aurora Picornell. La lluita mai no mor. Palma: Nostra Paraula.

·         Canyelles Canyelles, Tomeu, Ferrero-Horrach, Aina (2018). Bellver, presó franquista. Palma: Ajuntament de Palma.

·         Capellà Fornés, Llorenç (1989). Diccionari Vermell. Palma: Editorial Moll.

·         Capellà Fornés, Margalida (2009). Dones republicanes. Memòria de la guerra civil a Mallorca (1936-1939). Volum I. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Capellà Fornés, Margalida (2010). Dones republicanes. Memòria de la guerra civil a Mallorca (1936-1939). Volum II. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Capellà Fornés, Margalida (2014). Veus republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca. Volum III. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Capellà Roca, Pere (2006). Cartes des de la presó. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

·         Capó Piris, Joan (2017). Ferreries durant la segona república i la guerra civil. Maó: Institut d’Estudis Menorquins.

·         Cardona Costa, Antònia (1991). Antoni Albert i Nieto, un mestre eivissenc. Eivissa: Consell d’Eivissa i Formentera.

·         Carrió Villalonga, Pere J.; Domènech Bestard, Manel V.; Ramis Caldentey, Antoni (2015). Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República. Palma: Edicions Talaiots.

·         Carrió Villalonga, Pere J. (2022). El magisteri depurat a Palma a partir de la guerra civil. Palma: Ajuntament de Palma.

·         Casasnovas Camps, Miquel Àngel (2015). «La represión franquista de 1939 en Menorca», Guerra i repressió franquista a les Illes Balears, Barcelona.

·         Casasnovas Camps, Miquel Àngel (2017). Història de Menorca. Palma: Editorial Moll.

·         Castillo Fuentesal, Marina (2019). La Guerra Civil a Mallorca (1936-1939): itineraris didàctics dirigits als alumnes de 4t d’ESO, per conèixer el conflicte bèl·lic a Palma. Universitat de les Illes Balears, Treball Final de Màster (inèdit).

·         CEDOC UIB (2023). Mallorca Nova. Palma: Ajuntament de Palma.

·         Colinas, Antonio (1995). Rafael Alberti en Ibiza. Seis semanas del verano de 1936. Barcelona: Tusquets.

·         Colomar Ferrer, Santiago (2009): Formentera a l’època contemporània (1782-2007). Palma: Documenta Balear.

·         Company Matas, Arnau (1996). Sant Joan. Cacis i repressors. Palma: Documenta Balear.

·         Company Matas, Arnau (2008). Emili Darder: el darrer batle republicà de Palma. Palma: Ajuntament de Palma.

·         Company Matas, Arnau (2015). La Segona República a Mallorca: eleccions, partits polítics, mitjans de comunicació i gestió pública. Universitat de les Illes Balears. Tesi doctoral (repositori digital).

·         Company Mates, Arnau (2011). Emili Darder i Cànaves : recorreguts en memòria del darrer batle republicà per conèixer la seva vida i obra.

·         Company Mates, Arnau; Serra Busquets, Sebastià (coord.) (2006). La Segona República: XXV Jornades d’Estudis Històrics Locals. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

·         Cortés Servera, Josep (2017). La guerra civil a Sant Llorenç des Cardassar. Palma: Documenta Balear.

·         Del Hoyo Bernat, Xavier; Company Matas, Arnau (2005). Palma 1931-1936. L’evolució de la ciutat a través de la imatge. Institut d’Estudis Baleàrics.

·         Del Hoyo Bernat, Xavier; Company Matas, Arnau (2005). Palma 1931-1936. L’evolució de la ciutat a través de la imatge. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

·         Duran Pastor, Miquel (1982). Sicut oculi: un tiempo pasado que no fue mejor. Vigilantes y vigilados en la Mallorca de la postguerra, 1941-1945. Palma: Miquel Font Editor.

·         Escandell i Tur, Neus; Viñarás i Domingo, Antonio (2016). La Segona república a Eivissa i Formentera. Palma: Documenta Balear.

·         Escanellas Roig, Antoni J. (2020). La fitxa 15. Postals contra l’oblit. Palma: Dolmen Editorial.

·         Ferrà, Damià. (1987). Campanet: la guerra civil (1936-1939). Quaderns de Campanet, 2.

·         Ferragut Muñoz, Maria Àngels (2022). Rutes de la guerra civil i de la repressió a Mallorca. Palma: Documenta Balear.

·         Font Jaume, Alexandre (2011). Alexandre Jaume Rosselló, 1879-1937. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

·         Font Jaume, Alexandre (dir.) (2019). Alexandre Jaume Rosselló i el seu temps: 1879-1973. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Garcia Munar, Pere Josep (2022). Guia de la república i la guerra: Pollença, Port de Pollença i Cala Sant Vicenç. Palma: Illa Edicions.

·         Garí Salleras, Bartomeu (2007). La guerra civil a Porreres. Desfilades de dia, afusellaments de nit. Palma: Documenta Balear.

·         Garí Salleras, Bartomeu (2010). La república a Porreres, un temps oblidat. Porreres: Ajuntament de Porreres.

·         Garí Salleras, Bartomeu (2012). Climent Garau Juan (1897-1936). Entre el pinzell i la vara. Palma: Documenta Balear.

·         Garí Salleras, Bartomeu (2015). La fossa dels mariandos. Obrir per poder tancar la història. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Garí Salleras, Bartomeu (2015). La fossa dels mariandos. Obrir per poder tancar la història. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Garí Salleras, Bartomeu (2019). La repressió feixista a Mallorca durant la guerra civil i la postguerra (1936-1945). Palma: Lleonard Muntaner.

·         Ginard Féron, David (1991). La resistència antifranquista a Mallorca (1939-1948). Palma: Documenta Balear.

·         Ginard Féron, David (1997). L’oposició al franquisme a les Balears (1936-1975). Palma: Documenta Balear.

·         Ginard Féron, David (2008). L’exili balear de 1939. Palma: Documenta Balear.

·         Ginard Féron, David (2012). Treballadors, sindicalistes i clandestins. Històries orals del moviment obrer a les Balears, 1930-1950. Volum 1. Palma: Documenta Balear.

·         Ginard Féron, David (2014). Treballadors, sindicalistes i clandestins. Històries orals del moviment obrer a les Balears, 1930-1950. Volum 2. Palma: Documenta Balear.

·         Ginard Féron, David (2016). La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca 1900-1936. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Ginard Féron, David (2018). Aurora Picornell: feminismo, comunismo y memoria republicana en el siglo XX. Granada: Comares.

·         Ginard Féron, David (2018). Treballadors, sindicalistes i clandestins. Històries orals de la República, guerra i resistència. Volum 3. Palma: Documenta Balear.

·         Ginard Féron, David (2023). Aurora Picornell. De la Història al símbol. Palma: Documenta Balear (2a edició, revisada i ampliada).

·         Ginard Féron, David (2023). Matilde Landa: el compromiso y la tragedia (1904-1942). València: Publicacions de la Universitat de València.

·         Ginard Féron, David (coord.) (2011). Dona, Guerra civil i franquisme. Palma: Documenta Balear.

·         Hernández Andreu, Juan (2018). Juan Hernández y la guerra civil en Menorca. Palma: Objeto Perdido Ediciones.

·         Herranz Hammer, Albert; Roque Company, Joana Maria (2021). La Segona República a Mallorca: el temps, els fets i els protagonistes. Palma: Nova Editorial Moll.

·         Isern Ramis, Marçal (2016). Un idealista en temps de guerra i dictadura. Memòries (1927-1976). Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Jaume i Esteva, Maria Eugènia (2019). Esclaus oblidats. Els camps de concentració a Mallorca (1936-1942). Palma: Documenta Balear.

·         Jaume Rosselló, Alexandre (2011). Escrits des de la presó (1936-1937). Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         León Goyri, María Teresa (1999). Memoria de la melancolía. Madrid: Castalia.

·         Limón Pons, Miquel Àngel; López Casasnovas, Joan F.; Lluy, Xicu (2009). Menorquins a Mauthausen. Ciutadella: Confederació General del Treball de les Illes Balears.

·         Lliteras Lliteras, Sebastià (2018). La transmissió de la memoria democràtica dins l’ensenyament secundari. Una proposta didàctica. Universitat de les Illes Balears, Treball Fi de Màster (inèdit).

·         Lluy, Xicu (2001). Visca Cárdenas! L’exili americà dels republicans pitiüsos. Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs.

·         Lluy, Xicu (2013). Els nostres deportats: republicans de les Balears als camps nazis. Palma: Documenta Balear.

·         López Casasnovas, Joan F. (2015). «El látigo de la memoria», Guerra i repressió franquista a les Illes Balears, Barcelona, 61-64.

·         Margais Basi, Xavier (2004). La guerra civil a Bunyola: amb la por al cos. Palma: Documenta Balear.

·         Marimon Riutort, Antoni; Serra Busquets, Sebastià (coord.) (2012). Diccionari de partits polítics de les Illes Balears (1900-2008). Palma: Lleonard Muntaner editor.

·         Marimon Riutort, Antoni; Santana Morro, Manel (2006). Els exiliats: refugiats i exiliats de les Illes Balears a causa de la guerra civil del 1936-1939 i de la immediata postguerra. Palma: Hiperdimensional.

·         Marimon Riutort, Antoni; Serra Busquets, Sebastià (coord.). (1998). La transició a les illes Balears: simposi 25 anys. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

·         Mas Miralles, Guillem (2018). La Guerra Civil a Montuïri: la postguerra (1940-1952). Palma: Documenta Balear.

·         Mas Miralles, Guillem; Mateu Socias, Antoni (2001). La Guerra Civil a Montuïri: l’esclafit de la crispació. Palma: Documenta Balear.

·         Massot i Muntaner, Josep (1976). La guerra civil a Mallorca. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

·         Massot i Muntaner, Josep (2002). Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

·         Massot i Muntaner, Josep (2009). Menorca dins el dominó mediterrani: 1936-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Maó: Institut Menorquí d’Estudis.

·         Mestre Sureda, Bartomeu (ed.); Duran Pastor, Miquel; Rosselló Bover, Pere (pròleg) (2009). La Nostra Terra: revista mensual de literatura, art i ciències. 5 volums. Edició facsímil. Palma: El Gall Editor i Institut d’Estudis Baleàrics.

·         Moll Marqués, Josep (2009). Crònica d’una infàmia: el procés contra Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. Palma: Editorial Moll.

·         Moner Mora, Catalina (2007). Emili Darder i Cànaves, 1895-1937: vida i martiri. Palma: Miquel Font.

·         Moner Mora, Catalina (2012). Emili Darder i Cànaves, 1895-1937: metge i polític, víctima de la repressió franquista. Palma: Universitat de les Illes Balears.

·         Morey Sureda, Jaume (2016). La guerra civil a Artà (2 vol.). Palma: Documenta Balear.

·         Morro i Marcè, Mateu (2010). Muntanyes de Coanegra. Palma: Documenta Balear.

·         Morro i Marcè, Mateu (2022). La memòria esborrada: Francesc de Sales Aguiló (1899-1956). Palma: Illa Edicions.

·         Murillo i Tudurí, Andreu (1997). La guerra civil a Menorca (1936-1939). Palma: Documenta Balear.

·         Nadal i Soler, Antoni; Ginard Féron, David: El socialisme a les Balears (1848-1977). Palma: Documenta Balear.

·         Parrón Guasch, Artur (2000). La Guerra Civil a Eivissa i Formentera (1936-1939). Palma: Documenta Balear.

·         Parrón Guasch, Artur (2001): La guerra civil y el primer franquismo en Ibiza y Formentera. Eivissa: Mediterrània Eivissa.

·         Parrón Guasch, Artur (2009). L’exili balear a Mèxic. Palma: Documenta Balear.

·         Parrón Guasch, Artur (2022). El Partit Comunista a Eivissa i Formentera. Palma: Documenta Balear.

·         Payeras Femenias, Miquel (1999). Les utopies esvaïdes: crònica política de la transició democràtica a les Illes Balears, 1974-1978.

·         Picazo Muntaner, Antoni; Garrido Gallego, Elena; Alzamora Riera, Jaume (2007). Artà, 1931-1939. Palma: El Tall.

·         Pons Bosch, Jordi (2006). Els batles menorquins de la Segona República (1931-1939). Maó: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella.

·         Pons de Rosa, Isaac (2019). «La Guerra Civil a les aules», Xoc. Suplement educatiu del Diari de Menorca, 20 de març de 2019, pàg. 1-2.

·         Pons Llinàs, Nicolau (1995). Jeroni Alomar Poquet: el capellà afusellat pels feixistes el 1937. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Portella Coll, Josep (2009). Episodis exemplars: memòries de la transició a Menorca. Maó: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella.

·         Portella Coll, Josep (2017). Llibre d’exilis: diccionari biogràfic de l’exili menorquí. Menorca: Consell Insular de Menorca.

·         Portella Coll, Josep (2019). Fernando Vives Escudero, el señor de Sant Patrici i la causa roja. Menorca: Institut d’Estudis Menorquins, Ajuntament de Ferreries.

·         Quetgles Cifre, Antoni (2012). La guerra civil a Sóller. Palma: Documenta Balear.

·         Riera Escandell, Francisca (2016). «Memòria d’Eivissa en guerra: na Maria de can Parra», Eivissa 59, pp. 34-36.

·         Riera Escandell, Francisca (2018). Repressió institucional en el primer franquisme. Anàlisi de la documentació referent a Eivissa i Formentera a la Causa General de Balears. Eivissa: Consell d’Eivissa.

·         Rigo Bonet, Joan (2015). Jeroni de Cabrera. La vida en una maleta. Palma.

·         Rigo Bonet, Joan (2020). Els de Cabrera (1936-1946). La guerra civil a l’illa de Cabrera i la Causa 1029/36. Palma: Documenta Balear.

·         Ripoll Gil, Elisabeth (2021). La Memòria Democràtica a les aules. Lleonard Muntaner Editor.

·         Rodríguez Branchat, Rosa (2014). La construcció d’un mite: cultura i franquisme a Eivissa (1936-1975). Barcelona: Afers.

·         Romero, José Miguel (2006). Els morts. Les víctimes de la guerra civil a Eivissa i Formentera, 1936-1945. Eivissa: Editorial Mediterrània Eivissa.

·         Rosselló Bover, Pere (2004). La cultura a Mallorca (1936-2003). Palma: Documenta Balear.

·         Salas Vives, Pere; March, Jaume; Cerdà, Andreu (2001). La guerra civil a Pollença: la revolta contra la rebel·lió. Palma: Documenta Balear.

·         Sansó Caldentey, Jaume (2019). Vilafranca (1931-1945): La II República, la por i la repressió durant la guerra civil i la postguerra. Palma: Lleonard Muntaner.

·         Santana Morro, Manel (2020). El primer franquisme a Mallorca (1939-1959): societat i cultura. Palma: Documenta Balear.

·         Santana Morro, Manel (2023). Memòries del 36. Manacor, de l’exaltació de Franco a la troballa d’Aurora Picornell. Palma: Illa Edicions.

·         Santana Morro, Manel (1986). Consell. Les penes de mort. Palma: Documenta Balear.

·         Santana Morro, Manel (1998). La guerra civil a Selva. Al recer la muntanya. Palma: Documenta Balear.

·         Santana Morro, Manel (2002). El forjament de la solidaritat. Mutualitats, cooperatives, societats obreres i recreatives a Mallorca (1868-1936). Palma: Cort.

·         Sbert Barceló, Cristòfol Miquel (2004). La guerra civil a Santanyí: els tres fronts. Palma: Documenta Balear.

·         Serra Busquets, Sebastià (2001). Els elements de canvi a la Mallorca del segle XX. Edicions Cort.

·         Serra Busquets, Sebastià; Company Mates, Arnau (coord.) (2007). La Segona República: XXV Jornades d’Estudis Històrics Locals. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

·         Serra Riera, Martí (2018). La Segona república a Formentera (1931-1936). Eivissa: Editorial Mediterrània Eivissa.

·         Súarez Salvà, Manel (2011). La presó de Can Mir. Un exemple de la repressió feixista durant la guerra civil a Mallorca. Palma: Lleonard Muntaner.

·         Súarez Salvà, Manel (2015). Suborns i tretes a la presó de Can Mir, 1936-1941: noves aportacions. Palma: Lleonard Muntaner.

·         Súarez Salvà, Manel (2016). La història silenciada: Calvià i es Capdellà, 1936. Palma: Lleonard Muntaner.

·         Súarez Salvà, Manel (2018). La vaga de les collidores d’oliva de Calvià el 1932. Palma: Lleonard Muntaner.

·         Tomàs Ramis, Pau (coord.) (2022). La Segona República: Mallorca, 1931-1936. Palma: Illa Edicions.

·         Tomàs Ramis, Pau (2021). Els mallorquins a l’Olimpíada que no fou: expedició a l’Olimpíada Popular de Barcelona, 1936. Galés Edicions.

·         Tugores Manresa, Antoni (2011). Víctimes invisibles. La repressió de la dona durant la Guerra civil i el franquisme a Mallorca. Associació Cultural Editorial Tria.

·         Tugores Manresa, Antoni (2004). El batle Antoni Amer "Garanya", 1882-1936: la història robada. Palma: Documenta Balear.

·         Tugores Manresa, Antoni (2006). La guerra civil a Manacor: la guerra a casa. Palma: Documenta Balear.

·         Tugores Manresa, Antoni (2017). Moriren dues vegades. Palma: Lleonard Muntaner.

·         Tur Balaguer, Francesc (2017). La depuració de mestres balears per motius morals (1936-1939). Palma: Documenta Balear.

·         Tur Costa, Rafel (2007). Un al·lot eivissenc a la guerra civil. Eivissa: Editorial Mediterrània Eivissa.

·         Vidal Nicolau, Antoni (2019). La guerra civil a Llucmajor. La demolició del projecte de convertir el cel en Terra. Mallorca: Illa Edicions.

·         Vidal Nicolau, Antoni (2023). La guerra civil a Palma. Palma: Illa Edicions.

·         Vilàs Gil, Pere (1995). Joaquim Gadea Fernández. La vida d’un mestre. Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs i Universitat de les Illes Balears.