"...aquell mateix vespre va veure com se l’enduien dins una camioneta juntament amb altreshomes i ja es va malpensar molt, que l’endemà va anar a l’Ajuntament a demanar on era el seuhome i no li volgueren dir, que va anar a ca de qui llavors exercia de batle (que era un cosí seu) ide com la seva dona, davant la insistència de la meva padrina, li va dir que no demanàs més on era..."
"La meva padrina va morir als 85 anys, envoltada de la seva família i de les persones quel’estimaven; però després de tota una vida de tristesa i patiments, a la darreria, quan lademència començava a aparèixer, es volia tirar balcó per avall perquè deia que els falangistes lavenien a cercar..."