Menorca.- El president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, Francesc Fiol, es va reunir ahir dimarts, 10 de novembre de 2026, amb el president del Consell Insular de Menorca, Adolfo Vilafranca, per presentar-li la Memòria del CES 2025.

L’acte de presentació va comptar amb l’assistència del director insular de Serveis Generals, Jon Pons; la secretaria general del CES, Pilar Torrebella, i el director de la Memòria, Jaume Rosselló.

🔗 Podeu consultar la Memòria del CES Illes Balears 2025: memoriacesib.es/2025

El turisme de Menorca creix de manera equilibrada i millora la seva distribució anual. Concretament, Menorca rebé l’any passat 1,77 milions de turistes, la qual cosa suposà un creixement interanual del 5,8%, el més alt de les illes. També es varen registrar augments en les pernoctacions hoteleres, que varen arribar a 4,83 milions, un 7% més que l’any anterior. A més, l’estada mitjana va ser la més alta de l’arxipèlag: 6,6 dies.

“Vull agrair al CES la feina que fan cada any. La Memòria anual és una guia de gran valor per entendre millor la nostra realitat econòmica i social, i per ajudar-nos a prendre decisions de manera més analítica. És una anàlisi que ens ajuda per a fer feina per al desenvolupament equilibrat de Menorca”, va explicar el president del Consell Insular, Adolfo Vilafranca.

Durant la roda de premsa, es va posar també sobre la taula una dada molt significativa que és que l’activitat turística durant la temporada baixa va créixer un 12,2%. Aquest fet mostra una millora en la desestacionalització i la distribució anual.

◦ Aposta pel turisme rural

Les dades del CES posen en relleu que Menorca aposta pel turisme rural: l’illa va rebre 104.006 d’aquests viatgers el 2025, un augment del 4,3%. Les pernoctacions en aquesta àrea varen ser 292.272, un 7,3% més que l’any anterior. A més, l’estada mitjana va ser de 2,81 nits, i l’oferta d’agroturismes i hotels rurals ha crescut un 7,5% des de 2019.

Menorca mostra, com passa a totes les illes, un augment molt important de la pressió humana durant els mesos d’estiu. L’agost de 2025, l’Indicador de Pressió Humana (IPH) a Menorca arribà a 218.946 persones, un 112,9% més que la població censada (102.821). Es tracta del segon percentatge més alt de les illes: a Mallorca va ser del 49,8%, a Eivissa del 81% i a Formentera del 189,9%.

◦ Creixement econòmic

Durant la presentació, s’han posat també sobre la taula les dades del panorama econòmic de Menorca. L’illa va registrar el 2025 un creixement del 2,2% del valor afegit brut (VAB). Es tracta de l’augment més baix de les illes: en el cas de Mallorca, va ser del 3,2%, i a les Pitiüses, del 2,9%. Aquesta moderació és coherent amb un model econòmic més diversificat i menys dependent del turisme.

◦ Habitatge

La memòria també reflecteix l’evolució dels preus de venda i lloguer d’habitatge, amb dades globals de totes les illes. El preu mitjà del metre quadrat de sòl urbà a les Balears va ser, l’any 2025, de 401,3 euros, més del doble que al conjunt de l’Estat. Les Illes són també la comunitat amb l’índex de preu de l’habitatge de lloguer més elevat de l’Estat, segons les darreres dades disponibles.

Així, l’esforç per comprar un habitatge a les Balears és de 61,4 anys de renda. Una altra dada destacable de la memòria és que el 23% de les compravendes a l’arxipèlag són fetes per no residents.

◦ Mercat laboral

Pel que fa al mercat laboral, les dades de Menorca posen de manifest una temporada turística més llarga i una menor precarietat estacional. En concret, Menorca té un índex d’estacionalitat que mostra un 48,5% de variació entre juliol i desembre de 2025. En el cas d’Eivissa i Formentera, aquest índex va ser, respectivament, del 78,6% i el 153,8%.

Pel que fa al nombre d’afiliacions a la seguretat social, Menorca va registrar 35.820 afiliats el 2025, un 1,4% més que l’any anterior. La temporalitat va ser del 14,3%, similar a la mitjana, però amb menys pressió estacional que les Pitiüses.

◦ Població

D’altra banda, la població de Menorca va créixer un 1,7% durant l’any 2025, fins a situar-se en 102.821 habitants. El percentatge de població estrangera és del 14,4%, el més baix de les illes. Pel que fa a població nascuda a l’estranger, el percentatge és del 21,3%. Paral·lelament, Menorca té un índex d’envelliment de la població del 139,5%, el més alt de tot l’arxipèlag.

◦ Educació i abandonament escolar

Menorca és l’illa amb menys abandonament prematur dels estudis i amb un millor rendiment acadèmic. En concret el percentatge d'alumnes que està matriculat en el curs que li correspon als 15 anys és del 81,4%, per sobre de Mallorca (72%) i les Pitiüses (74,1%).

D’altra banda, l’ús del català en els exàmens de selectivitat a Menorca va ser del 90,4%, el més alt de les illes, amb una tendència estable. En el cas de Mallorca, aquest percentatge és del 65,5% i a les Pitiüses, del 46,9%.

◦ Medi Ambient, energia i transició ecològica

Quant al medi ambient, Menorca és l’illa que menys residus genera per persona i dia: 1,12 kg, segons les darreres dades disponibles (2024). Pel que fa a la recollida selectiva, un 29,9% de tots els residus correspon a aquesta categoria. Es tracta d’uns resultats pitjors que els d’Eivissa (45,3%), però millors que els de Mallorca (27,6%).

El CES situa les reserves hídriques de Menorca al 45,2%, uns nivells acceptables, tot i que en descens. I pel que fa a energia, Menorca té un dèficit energètic estructural: la demanda supera la producció local. El 2025, la producció augmentà un 2,4% i la demanda un 4,1%. Aquest desequilibri suposa un creixement de la dependència externa.