Menys turistes que a les altres illes però molt més rendibles. Formentera presenta un model turístic clarament diferenciat dins del panorama balear, on destaca la qualitat i l'elevada despesa per visitant. És una de les conclusions de la Memòria sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears de 2024, elaborada pel Consell Econòmic i Social (CES), a través de fonts estadístiques com la Direcció General d’Economia o l’IBESTAT.

El president del Consell Insular de Formentera, Óscar Portas, i el conseller d’Economia, Territori i Infraestructures i vicepresident segon, Javier Serra, han rebut aquest matí al president del  Consell Econòmic i Social (CES), Francesc Fiol, el secretari general, Antonio Alcover, i el conseller del CES, Juan Manuel Costa, per la presentació de la Memòria.

 Portas ha destacat la feina realitzada per tenir les dades del model econòmic de les illes.

L’any 2024, Formentera va registrar el major increment de despesa turística del conjunt balear: 452 milions d’euros de despesa total. Aquesta xifra representa un augment del 24,2% amb respecte el 2003, quan la despesa total va ser de 364 milions.

A més, la despesa per persona i per dia va ser el 2024 de 222 euros, molt per damunt de la mitjana balear (187 euros). I pel que fa a la despesa acumulada per turista durant l'estada, va ser de 1.155 euros. D'altra banda, el nombre de turistes que va triar Formentera com a destinació principal va créixer un 18% en un any, el percentatge més alt de totes les illes.

Totes aquestes dades posen de manifest que Formentera té un model turístic de poc volum, però molt valor: el nombre de turistes és menor que a les altres illes, però suposen una major rendibilitat per estada. Les xifres confirmen que Formentera ha consolidat una estratègia basada en la qualitat, les estades curtes (5,1 dies de mitjana) i l'alta despesa per dia, diferenciant-se d’altres models més intensius en volum.

Una altra de les particularitats de Formentera resideix en la procedència del visitant: el 81% dels turistes són estrangers. L'illa també destaca per la seva orientació cap a l’allotjament hoteler: el 95% dels viatgers s’allotgen en hotels, davant del 82% de la mitjana balear.

Una dinàmica econòmica expansiva i resilient

Les Pitiüses varen presentar, conjuntament, un creixement anual del PIB del 3,3% l'any 2024. Aquest índex està per davall de la mitjana de les Illes Balears (4,0 %) i de Mallorca (4,4 %), però clarament per damunt de Menorca (1,5 %).

Amb una mirada més llarga en el temps, les resultats són clarament més favorables per a Eivissa i Formentera. Entre 2019 i 2024, les Pitiüses acumulen un increment del 14,8 %, la taxa més elevada de totes les illes, molt per damunt de Mallorca (9,6 %) i Menorca (9,0 %). Aquest creixement sostingut evidencia que l’activitat econòmica de Formentera s’insereix dins una dinàmica expansiva i resilient.

Mercat de treball: l'estacionalitat més elevada de l'arxipèlag

L'orientació de Formentera cap a l'activitat turística té conseqüències en el mercat de treball, que presenta una elevada intensitat estacional. Concretament, l'illa va registrar el 2024 una mitjana de 4.948 persones ocupades. Això suposa un creixement del 3,5%, un percentatge idèntic al de la mitjana de les Illes Balears.

L'estacionalitat laboral de Formentera és la més elevada de l’arxipèlag, molt per damunt de la d’Eivissa, Menorca i Mallorca. L’augment d’afiliació entre juliol i desembre a Formentera arriba al 148,4%. A Mallorca, en canvi, aquesta diferència és del 27,3%; a Menorca, del 49,8%, i a Eivissa, del 78,7%. Això implica pics de màxima intensitat laboral concentrats en pocs mesos.

El percentatge més elevat de residents nascuts fora de les Balears

Des del punt de vista demogràfic, Formentera experimenta, juntament amb Eivissa, l'expansió demogràfica més intensa de les Balears. En concret, el creixement poblacional a Formentera és del 27,9‰, pràcticament igual al d'Eivissa ( 27,8‰) i per damunt de Mallorca (20,7‰) i Menorca (13,9‰).

La població de Formentera va arribar l'any 2024 als 11.483 habitants. A més, Formentera va ser l’illa amb la major proporció de residents nascuts fora de les Illes Balears: el 62,84%. Aquest percentatge és lleugerament superior al d'Eivissa (61,7%) i clarament més elevat que a Mallorca (45,7%) i Menorca (44,1%). Pel que fa als ciutadans estrangers, a Formentera representen el 27,95% del total.

Pel que fa a la pressió humana durant el mes d'agost, va ser extraordinària: la població flotant gairebé va triplicar la resident, amb un increment del 182,8%. Es tracta del percentatge més alt de les Balears, per sobre d'Eivissa (94,1%).

Consum energètic: una dependència creixent de l'exterior

En termes de consum energètic, Formentera presenta una dependència creixent de l'exterior. En concret, els indicadors mostren, l'any 2024, un augment de la demanda elèctrica del 2,7%, mentre que la producció interna d’energia va disminuir un 22,9%.

Aquest fet suposa un dèficit de 67,0 gigawatts per hora. Formentera no arriba al desequilibri d'Eivissa (que té un balanç negatiu de 626 gigawatts per hora) i es situa en una situació similar a la de Menorca (–67,7 gigawatts per hora). Mallorca, per la seva banda, té un superàvit de 761 gigawatts per hora.

Ús del català a la prova d'accés a la Universitat per sota de la mitjana

L'ús del català a la Prova de batxillerat per a l'accés a la Universitat (PBAU) de l'any 2024 va ser, a Formentera, del 37%, una proporció inferior a Menorca (58,2%) i Mallorca (64,3%), però superior a Eivissa (31,7%). Es tracta també d'un percentatge per davall de la mitjana, que se situa en el 47,8%.

Medi ambient i recursos naturals: la puntuació més alta

En termes ambientals, l’Indicador Sintètic Mediambiental (ISM) dona a Formentera la puntuació més alta de les Balears: 49,8 punts. La segueixen Menorca (43,5), Mallorca (42,1) i en darrer terme Eivissa (39,3).