‘Ja m’heu ficat dues espines, una en cada taló,

mirau quina estimació, que demanen pel sabó,

per decantar la brutor, de la roba de les nines.

Manacor, manacoret, una pedra preciada,

i aquí tens a mon pare i a la meva mare estimada’

 

*Aquesta glossa ens la cantava la nostra estimada padrina.