"...Era un matí de gener de 1937 quan va pujar a aquell vell autobús Ford que faria la ruta de Sant Antoni a la ciutat d’Eivissa. Toni Ramon Prats, el meu güelo, moments abans, s’acomiadà del seu únic fill, Antonio Ramon Costa, i de la seua esposa..."

"...Avui escric això i encara m’emocion, i si tens fills encara més. El meu estimat pare té 89 anys, ja ha perdut molt i li costa recordar moltes coses, però va passar la seua vida pensant que varen assassinar el seu pare i que el varen tirar a un forat com un animal..."

"T’estim pare, t’estim güelo."