A la fotografia, la padrina, la mare i la germana de les víctimes.
"...Vull dedicar aquestes lletres a vosaltres, tíos Jaume i Biel, però pensant tot el temps en aquelles dones, tantes i tan valentes, que varen haver d’abaixar el cap i menjar-se les llàgrimes tantes i tantes vegades. I no ho feien per covardia, ho feien perquè els seus i elles mateixes tenguessin l’oportunitat de viure; perquè aquí hi va haver persones que eren propietàries de la vida dels altres.
La mar fa forat i tapa!, deia ma mare. Finalment ho he entès.
Descansau en pau..."