"Et van condemnar a mort, però sent <<benèvols>> van preferir una condemna a mort en vida,trenta anys de presó major. Malgrat la seua benevolència, no van deixar d’intentar matar-te a pallisses a les Estacions, de fam i tuberculosi al penal de Formentera, i de desesperació a Alcoi. L’any 1945, després de vuit anys de dolor, vas ser alliberat, en el millor sentit   kafkià, perquè aquella llibertat suposava tornar a un país que s’havia convertit en un gran camp de concentració on els criminals havien de custodiar els innocents".

 

"Tot això va per tu, per totes aquelles persones que van patir la desmemòria, l’oblit i el silenciimposat, perquè el seu record no es perda, i per aquelles altres que han aconseguit quel’oblit no siga possible."